Buscant l’ànima

És curiós. Fa gai­rebé un any que la reflexió que feia al vol­tant del bàsquet blau­grana en aquest mateix racó del diari qüesti­o­nava on era l’ànima de l’equip. I no hi era. L’equip no en tenia. Han pas­sat dotze mesos, l’equip s’ha reno­vat de dalt a baix i l’ànima de l’equip con­ti­nua sense aparèixer. El bàsquet blau­grana no recu­pera l’ànima. Ni la renova. No es fa un pro­jecte espor­tiu ni es con­so­lida en qua­tre dies. El bàsquet blau­grana, tam­poc. S’ha can­viat del direc­tor espor­tiu a l’entre­na­dor pas­sant pel gruix dels juga­dors que hau­rien de ser deci­sius i es viu una situ­ació cal­cada a la de la tem­po­rada ante­rior en aques­tes matei­xes dates. Podria repe­tir l’arti­cle sen­cer i seria actual. Des­criu el mateix que passa ara. Passa el mateix. Viuen el mateix. Repe­tei­xen el mateix. Això no és bo i la majo­ria de pro­ta­go­nis­tes són dife­rents. Els resul­tats no acom­pa­nyen. El joc, tam­poc. Com fa un any. És veri­tat que encara queda molta tem­po­rada i molts par­tits per jugar. Escri­via que el ren­di­ment de l’equip evi­den­cia els seus defec­tes i posa de mani­fest la poca ini­ci­a­tiva i les rei­te­ra­des erra­des que acu­mula en cada par­tit. Tot ple­gat genera poca con­fiança mal­grat els can­vis fets i les incor­po­ra­ci­ons que cada tem­po­rada es fan per ajus­tar una plan­ti­lla en què sem­pre s’acaba amb Navarro i uns quants més.” S’ha reforçat i millo­rat l’equip amb els fit­xat­ges que s’han fet. Amb cri­teri. Ara només cal que el ren­di­ment d’aquests juga­dors a la pista i en cada par­tit de lliga o d’Euro­lliga cer­ti­fi­qui el que teòrica­ment hem donat per fet a l’inici d’aquesta tem­po­rada. El Barça té millor equip per afron­tar aquesta tem­po­rada i els com­pro­mi­sos que té. Tot­hom ho sap. I sap com va anar la tem­po­rada pas­sada i què calia fer. Qui­nes deter­mi­na­ci­ons calia pren­dre. S’ha fet, però està com­pro­vat que el paper ho aguanta tot i que les opi­ni­ons són bones fins que la rea­li­tat es cap­fica a demos­trar el con­trari.

Amb les urgències que dar­re­ra­ment té el bàsquet blau­grana, l’apa­rició dels juga­dors més joves que té el Barça s’endar­re­reix. Tots els papers estan repar­tits i els joves ara mateix no en tenen cap. Hi ha resul­tats que poden reforçar l’auto­es­tima i el con­ven­ci­ment que la capa­ci­tat que té l’equip és capaç de qual­se­vol resul­tat en qual­se­vol lloc. Es repe­teix el que es va viure l’any pas­sat. Ha gua­nyat el Real Madrid a domi­cili. En la lliga. Ho pot tor­nar a fer. Els blancs estan debi­li­tats per les lesi­ons. Ara és l’Euro­lliga. Els blau­grana han per­dut a casa par­tits que no entra­ven en cap pre­visió. Ni la dels més pes­si­mis­tes. Ara toca ser opti­mista. I retro­bar l’ànima. L’equip ho neces­sita.