El nou president de la Unió Ciclista Internacional (UCI), el francès David Lappartient, va deixar clar en el seu primer discurs que s’ha d’erradicar absolutament el dopatge i que no cal deixar cap marge al dubte sobre el fet que el ciclisme és un esport net. Lappartient ja té sobre la taula la seva primera patata calenta. La decisió que es prengui sobre el positiu (de moment provisional) de Froome es llegirà de moltes maneres, sobretot perquè el britànic i l’Sky s’han guanyat en aquests últims anys molts enemics, que ara veuen que ha arribat el moment de fer caure l’imperi britànic del ciclisme modern. Enmig d’aquesta guerra entre fílies i fòbies que hi ha a l’entorn de Froome, seria no només prudent, sinó exigible, que la decisió de la UCI fos científica i no política. Les dades que es van recopilar de Froome durant la Vuelta i les que l’equip aportarà, i que beneficiaran lògicament els interessos del seu ciclista, haurien de ser analitzades amb la màxima fredor possible i si, efectivament, el corredor va cometre un error en el càlcul de la dosi que podia prendre, haurà de ser sancionat. Equivocar-se no l’hauria d’eximir d’haver complert amb els requeriments de l’Agència Mundial Antidopatge, que són molt clars. Ningú probablement podrà acusar Froome d’haver-se dopat en el sentit clàssic del terme, però hi ha errors que es paguen. Qualsevol altra cosa seria obrir un precedent molt perillós.