Quique Sánchez Flores i l’equilibri

L’actual pro­jecte de l’Espa­nyol es basa en l’esta­bi­li­tat i tot el que sigui anar fent tombs anirà en con­tra del mateix. Plan­te­jar-se ara el relleu a la ban­queta seria una greu errada.

Si bé en els dar­rers anys altres tècnics en situ­ació simi­lar, Tíntín Márquez i Ser­gio González, van ser des­tituïts, l’actual con­jun­tura és dife­rent i s’hau­ria de blin­dar la figura de l’entre­na­dor. Per­so­nal­ment, penso que les des­ti­tu­ci­ons dels tècnics esmen­tats van ser una equi­vo­cació, però ara encara ho seria més. Una altra cosa seria plan­te­jar-se un canvi a final de tem­po­rada, però per a això encara falta molt. I de fet, pel que per­cebo, és el mateix Qui­que Sánchez Flo­res qui no vol seguir un any més, però això no ha de con­di­ci­o­nar l’actual tem­po­rada.

L’equip no trans­met, cert, i a més ara perd par­tits de la lliga pròpia, deli­cat; i, a sobre, l’immo­bi­lisme del tècnic, que aposta per un onze into­ca­ble, s’està con­ver­tint en un peix que es mos­sega la cua. Però l’entre­na­dor és prou capaç de fer la tran­sició sense estridències. Crec que Qui­que és l’home ade­quat per resol­dre aquest moment.

Ara el que cal és que, de la mateixa manera que els nous diri­gents del club han cap­gi­rat la tendència, l’entorn de l’Espa­nyol faci un exer­cici de res­pon­sa­bi­li­tat i paciència amb la gent que tre­ba­lla al club. Qui­que és un home d’orgull que dei­xarà bona empremta i que ha aju­dat a asse­re­nar la cris­pació.

Dei­xem-lo tre­ba­llar fins al final de curs i després ja ava­lu­a­rem glo­bal­ment la seva feina. Segu­ra­ment sí que cal reac­ti­var el pro­jecte amb un nou entre­na­dor, però ara no. Tocar la direcció de l’equip a mitja tem­po­rada podria ser letal. El nou pro­jecte, a més, ha de mos­trar ambició espor­tiva i no només sane­ja­ment econòmic.

Con­fiem en la recu­pe­ració del gol, que Ser­gio García torni al més aviat pos­si­ble i que el tècnic trobi l’equi­li­bri al mig del camp per tal que no se li dese­qui­li­bri més l’entorn.