El VAR no solucionarà tots els problemes del futbol, però sí uns quants i, si s’utilitza bé, no n’hauria de crear. La semifinal del mundial de clubs que van jugar dimecres el Real Madrid i l’Al-Jazira a Abu Dhabi ha tornat a posar el videoarbitratge en el primer pla. La realitat és que en les dues jugades principals en què es va usar el VAR, el gol de Casemiro en la primera part i el de Boussoufa en la segona, el resultat va ser satisfactori, ja que les dues decisions finals que va acabar prenent l’àrbitre van ser correctes. Cap de les dues jugades era gol legal. L’ús del VAR en el partit, doncs, va ser correcte.

Per què, doncs, aquestes declaracions de bona part dels protagonistes en contra del VAR? Que no els agrada que les decisions arbitrals siguin justes? De veritat estan tan acostumats a les arbitrarietats del futbol? Diuen que no els agraden les aturades per revisar les imatges. I tenen raó, tot hauria de ser més ràpid, però parlar d’interrupcions del joc en un esport com el futbol, en què difícilment hi ha joc real en la meitat del temps, i en què molts futbolistes són autèntics reis de l’engany, sembla una broma. El futbol té la història, la tradició, la filosofia i la picaresca que té, però això no ha de servir d’excusa per no evolucionar. El VAR i el sistema de detecció automàtica de gols han d’ajudar a fer del futbol un esport més just. Cal temps i tranquil·litat. I no oblidem que els que usen el VAR són persones. No culpem només el sistema.