Si una cosa no ha de perdre mai l’Espanyol, siguin quins siguin els propietaris, és la seva identitat de club que treballa el planter amb més eficàcia i amb menys recursos que molts dels seus rivals a primera divisió. Que al primer equip hi hagi, a més, jugadors formats a les categories inferiors i també catalans que hagin arribat d’altres equips són senyals d’identitat que marquen el camí que ha de seguir l’entitat. David López, el nostre protagonista de la portada d’avui, n’és un exemple. No li va ser fàcil consolidar-se al primer equip –va anar cedit al Terrassa, al Leganés i a l’Osca–i un cop es va fer un nom va marxar al Nàpols. Va tornar com un fill pròdig i juntament amb Pau López, Aarón Martín –també nois de la casa– i Gerard Moreno ha jugat tots els minuts de la lliga. L’eix vertebrador de l’equip, doncs, és ben clar, i l’entrenador ho sap. Més enllà de les dificultats que suposa ser competitiu en una lliga duríssima, de gestionar els recursos econòmics amb seny i d’evitar la fugida dels jugadors amb més cartell, l’exemple a seguir és el de David López i aquests jugadors amb qui l’afició s’hi podrà identificar molt més que no pas amb nouvinguts de lligues foranes que finalment, amb excepcions, és clar, tampoc demostren tenir el nivell que tenen molts nois del planter, que des de ben petits saben què és competir de veritat amb un rival com el FC Barcelona en totes les competicions de base.