Opinió

El geni que camina

Fins i tot lligant-se les botes, Messi ho condiciona tot. El primer gol del clàssic sintetitza el pànic que li tenen a Madrid

“Per ser un gran poeta no n’hi ha prou de conèixer a fons la sin­taxi i no come­tre fal­tes d’orto­gra­fia!”, exclama el vell Fren­ho­fer a L’obra mes­tra des­co­ne­guda, d’Honoré de Bal­zac. Li agafo pres­tada la idea a un dels millors novel·lis­tes de la història i em pre­gunto en quants equips no n’hi ha hagut prou amb una tàctica i una estratègia nota­bles i uns juga­dors de qua­li­tat per besar la glòria, perquè els ha fal­tat el geni, el fut­bo­lista supe­rior.

Hem sabut que Leo Messi es va pas­sar el 83 per cent dels minuts de l’últim clàssic cami­nant, men­tre els seus com­panys es bui­da­ven perquè el millor de tots estigués fresc i en con­di­ci­ons de mar­car les diferències en els ins­tants pre­ci­sos. A més a més, l’apa­rent inacció del 10 del Barça és un actiu per a l’equip, ja que la seva posició al camp atrau per­ma­nent­ment l’atenció del con­trari. Fins i tot lli­gant-se les botes, Messi ho con­di­ci­ona tot.

Que Zidane pres­cindís del més cre­a­tiu dels seus juga­dors, com és Isco, per ali­near un (molt bon) guer­ri­ller com Kova­cic amb la missió exclu­siva d’ani­qui­lar el talent de Messi és una decisió que, en si mateixa, sim­bo­litza la supre­ma­cia del Barça sobre el Madrid. La jugada del pri­mer gol, amb Messi anul·lant des de la immo­bi­li­tat Kova­cic, men­tre Raki­tic s’esca­pava sol cap a l’èxtasi, sin­te­titza de manera fla­grant el pànic que li tenen. L’ene­mic ter­ro­rit­zat, això és el que són.

En aquest con­text, que fut­bo­lis­tes de la cate­go­ria de Raki­tic, de Bus­quets, de Suárez, del mateix Ini­esta (els seus 75 minuts van ser majes­tu­o­sos)... es mul­ti­pli­quin en l’esforç perquè Leo no es des­gasti inútil­ment, diu molt d’aquest Barça. Del “tots defen­sen, tots ata­quen” que resu­meix el con­cepte del fut­bol total, al “tots per al geni, i el geni al ser­vei de tots”.

Vèncer amb jerar­quia

Els pri­mers 45 minuts del clàssic em van recor­dar un (bonic) Juve-Inter dels millors temps del cal­cio: tac­ti­cisme, roco­si­tat i una ocasió de gol per banda. En la segona part, però, va esde­ve­nir un fet clau: ells, que física­ment estan més a prop del geriàtric que de la dis­co­teca, van reple­gar línies tot espe­rant que els anéssim a bus­car per poder-nos sor­pren­dre al con­tra­a­tac, la seva estratègia de sem­pre i que els fa més peri­llo­sos.

Però l’equip de Val­verde (tot i que manté l’essència de voler domi­nar sem­pre el joc) està cons­truït de dar­rere cap enda­vant, una ano­ma­lia en l’estil Barça, però que fun­ci­ona. Així, en lloc de fer el que per ins­tint i cul­tura s’espe­rava que féssim, vam man­te­nir les línies jun­tes i, amb la pos­sessió mar­cant la melo­dia, vam saber espe­rar els moments jus­tos per acce­le­rar el ritme i gua­nyar la bata­lla. Va ser una victòria amb una auto­ri­tat i d’una jerar­quia incon­tes­ta­bles. Minut 77: Bale remata a boca de canó, Ter Ste­gen res­pon amb una mà fabu­losa, el rebuig deixa la pilota divi­dida a l’àrea petita... i, en lloc d’enviar-la ins­tin­ti­va­ment a la ter­cera gra­de­ria, els nos­tres defen­ses la tre­uen con­tro­lada. Touché!

A poc a poc, l’equip ha anat crei­xent fins que, a València, va ense­nyar del que podia ser capaç, en una pri­mera part d’altíssim nivell, i a casa, con­tra el Dépor, la posada en escena va ser d’obra ben aca­bada. Però era necessària la con­fir­mació en un par­tit d’exigència màxima com és el clàssic. Ara sí, defi­ni­ti­va­ment, estem lle­gint la par­ti­tura bona. Però cal millo­rar-la. L’encert en els reforços immi­nents i que Dembélé aporti el plus de dese­qui­li­bri i bri­llan­tor al davant com­ple­ta­rien el que pot ser una obra mes­tra, com la de Bal­zac, encara des­co­ne­guda...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)