Si el Barça va fer sal­tar la banca amb el fit­xatge d’Ous­mane Dembélé a l’estiu, ara ho ha tor­nat a fer amb el del bra­si­ler Phi­llipe Cou­tinho en el mer­cat d’hivern: el fit­xatge més car de la història del club. Els diners que s’han gas­tat pel francès encara fan mal si tenim en compte que la seva joven­tut el va trair tot just sor­tir al ter­reny de joc, i que quan ha tor­nat s’ha mos­trat tímid i encara fal­tat de recur­sos. Caldrà veure’l evo­lu­ci­o­nar, però mal­grat el bon paper que va fer amb el Borus­sia Dort­mund encara el con­si­dero un dia­mant en brut. Si més no, a polir per poder estar a l’equip titu­lar d’un Barça que ha sabut sobre­po­sar-se a les adver­si­tats i tàcti­ca­ment cada dia està més madur.

L’exju­ga­dor del Liver­pool Cou­tinho és dife­rent. Si bé vaig sen­tir crítiques quan es van deci­dir inver­tir 145 mili­ons d’euros (vari­a­bles inclo­sos) pel jove gal, n’he sen­tit mol­tes menys pels 160 mili­ons gas­tats pel bra­si­ler, a qui ja veuen com el recanvi de Don Andrés. I, per poder garan­tir la con­tinuïtat del model Barça –entro­nit­zat amb el man­xec, ara que jo no tenim Xavi–, no hi ha estalvi que val­gui. Ara bé, mal­grat que el Barça neces­sita la seva figura (versàtil, tècnica i poli­va­lent) per jugar tot escri­vint una prosa més literària, també és ben cert que el club ha d’assu­mir que caldrà ges­ti­o­nar bé els pres­su­pos­tos si no vol patir per qua­drar els números a final de curs.

Cou­tinho exem­pli­fica nova­ment el famós “cer­cle virtuós” que va impo­sar Fer­ran Sori­ano capi­ta­ne­jant l’eco­no­mia del club: un juga­dor de gran qua­li­tat que ha d’aju­dar a gua­nyar títols, que a la vegada aju­den a posi­ci­o­nar la marca i a gene­rar ingres­sos. Sobre el paper, doncs, hi ha molt menys marge d’error que amb altres apos­tes fut­bolísti­ques que, o bé no han estat a l’altura, o bé encara són tota una incògnita. El pro­blema podria sor­gir si no arri­ben els títols i hom es posa les mans al cap pen­sant que el Barça s’ha ful­mi­nat els 222 mili­ons d’euros ingres­sats per Ney­mar amb dos juga­dors que no han ren­dit. Però enguany aca­bar sec serà difícil amb una lliga molt ben encar­ri­lada que per­met jugar mirant el Madrid a distància. Ara bé, el fut­bol és molt traïdor, i només falta un excés de con­fiança per començar a sen­tir la flaire dels rivals al cla­tell. Per tant, no hi ha gaire més a dir: que Phi­llipe Cou­tinho aporti màgia a la com­pe­tició de la regu­la­ri­tat (i faci feliç Messi), que Andrés Ini­esta es dosi­fi­qui per estar ento­nat tot l’any i Ous­mane Dembélé demos­tri en els par­tits de Cham­pi­ons que pot for­mat part del tri­dent. Sobre el paper, tot qua­dra perquè el Barça amor­titzi les inver­si­ons i ningú es recordi dels xecs amunt i avall.