L’astúcia de Quique
Els últims dies han estat marcats per la marxa avortada de Quique Sánchez Flores a l’Stoke. La sensació que queda, més enllà de la situació puntual del tècnic madrileny, és que el futbol professional ja no està fet per als romàntics. Els més nostàlgics han de plegar perquè aquest esport ha perdut gran part de les seves virtuts per convertir-se en un gran negoci que mou milions a cabassos. Tenia dret Sánchez Flores de flirtejar amb un altre equip des de dimecres passat i portar directament les negociacions amb el club anglès? Doncs èticament i per respecte a l’entitat que el paga no era la millor opció. Ho podia fer, com l’Espanyol el pot fer fora si els resultats no són prou bons. Quique és un professional de les banquetes, però el que més em molesta és com ha gestionat aquesta qüestió. El 4 de gener, en la prèvia del partit d’anada contra el Llevant, el tècnic assegurava en la primera roda de premsa de l’any que estava compromès amb el projecte, és a dir, amb l’Espanyol. Només vuit dies després, al Ciutat de València un cop eliminat el Llevant, el seu compromís es traslladava a la seva professió, la d’entrenador. Les dues afirmacions són correctes, però en la primera deixava anar que se sentia partícip d’un col·lectiu del qual és el cap visible, i en l’altra va tenir un posat més egocèntric. La semàntica de les paraules no enganya, com el seu silenci en aquell moment, en no voler reconèixer que estava negociant per marxar de l’Espanyol. Aquesta posició intencionada del tècnic era una mesura profilàctica per guardar-se un as a la màniga en cas que no marxés del club blanc-i-blau, com així ha estat. I el fet que hagi negociat dol, perquè Quique Sánchez Flores és el cap visible d’aquest nou Espanyol de Chen amb poder plenipotenciari en els fitxatges. Potser massa jerarquia per a un tècnic que en els últims dies no ha estat a l’altura de la institució. No dubto que, com a bon professional, seguirà fent la seva feina de manera puntual, perquè el primer interessat a no perdre brillantor en l’aparador del mercat és ell, per quan marxi el 30 de juny.