Opinió

La Xina, una gàbia daurada

El futbol modern ja no només contempla migracions de talent cap a Europa; ara també mirem amb resignació com grans jugadors marxen a la Xina a la recerca de contractes milionaris

Diu un conte molt didàctic, que hi havia una vegada un ocell, de plo­mes pre­ci­o­ses, que vivia en una gàbia on no li fal­tava el men­jar. Tot era fantàstic excepte l’essen­cial: allà dins, no podia volar. La vida moderna està en cons­tant movi­ment. Un movi­ment que, a més, cada cop és molt més ràpid i impre­vi­si­ble. El fut­bol, una extensió de la vida, no en queda pas exempt. Hi havia una època en què els titu­lars d’un equip por­ta­ven la nume­ració a la samar­reta de l’u a l’onze, els fut­bo­lis­tes por­ta­ven les botes de color negre i no vèiem estre­lles del fut­bol amb tatu­at­ges o pen­ti­nats llam­pants. Eren altres temps. Hi havia una època en la qual Europa estava acos­tu­mada a cap­tar el talent a l’Amèrica del Sud i el por­tava al Vell Con­ti­nent. Aquest era un pas habi­tual que es veia amb natu­ra­li­tat.

El fut­bol modern ja no només con­tem­pla migra­ci­ons de talent cap a Europa; ara també mirem amb resig­nació com grans juga­dors mar­xen a la Xina a la recerca de con­trac­tes mili­o­na­ris. Cada dia és més habi­tual veure com juga­dors que estan en plena madu­resa de la seva tra­jectòria fut­bolística opten per per­dre ressò mediàtic en favor d’una xifra més ele­vada cada final de mes. Aquest movi­ment que asse­gura el benes­tar fami­liar per diver­ses gene­ra­ci­ons és, en rea­li­tat, una trampa. El fut­bo­lista perd impacte davant el gran públic a canvi de diners. Una gar­jola dau­rada on hi ha abundància i luxe a l’inte­rior, però la tris­tesa per­so­nal de no poder donar el màxim ren­di­ment.

Un cas molt impac­tant va ser el de Ger­vinho. L’ivorià estava en un estat de forma excels a la Roma, però va deci­dir mar­xar al gegant asiàtic i sacri­fi­car pro­gressió per gua­nyar més diners. Rami­res, el mig­cam­pista bra­si­ler del Chel­sea i artífex de l’eli­mi­nació del Barça en la Cham­pi­ons del 2012, també va seguir el mateix camí. L’últim gran juga­dor a dei­xar-se seduir per aques­tes xifres mare­ja­do­res ha estat el davan­ter con­golès Bakambu, un ídol abso­lut de l’afició del Vila-real, que també ha fet aquest pas i que ha dei­xat boca­ba­dat el gran públic. Tots aquests fut­bo­lis­tes han deci­dit omplir encara més la seva but­xaca i allu­nyar-se del gran focus. Ara viuen ins­tal·lats en la como­di­tat, ali­ens a la gran com­pe­tició. Han deci­dit anar a gua­nyar més diners i ficar-se dins d’una gàbia dau­rada.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)