Una setmana d’intensitat extrema. L’exiliat president Puigdemont torejant a Dinamarca un enze espanyol que forçava que besés la bandera en nom de la qual ell és perseguit i el poble de Catalunya, castigat. D’altra banda, en el derbi del Barça i l’Espanyol, una minoria de radicals d’extrema dreta, allunyant simpaties cap a l’equip blanc-i-blau fent ostentació de banderes feixistes. La resposta del públic del Barça, plena d’orgull democràtic explica el per què de moltes coses del país.

Totes les banderes són benvingudes en el món del futbol mentre siguin mostra d’esportivitat i adhesió esportiva. Mai quan siguin símbol de violència i feixisme. Si l’Espanyol ho evita amb determinació al camp de Cornellà, ho ha de condemnar igual a tot arreu. Només públicament ho ha fet un exemplar periquito com Collet. Ha estat un error posar-se amb declaracions a cop calent de Piqué –no s’entén per què amb les de Busquets–, que l’única cosa que fan és evidenciar la pell prima de l’ajuntament socialista de Cornellà, que la té del gruix dels elefants pel que fa a la persecució de les autoritats de Catalunya i els seus drets. Hi col·labora.

Fa goig, suma, acoloreix, és espectacle mostrar banderes dignes. L’espectacle de coordinació públic i jugadors sempre és bo per al futbol, per a qualsevol esport. La UEFA va fer el ridícul perseguint estelades. En bàsquet, handbol, hoquei i futbol sala hi són i no passa res de res. Qüestió de respecte democràtic.

Els símbols representen conceptes polítics. Per això les seleccions estatals entonen els seus himnes. Per això els clubs tenen escuts i himnes amb lletres, per això enlairen unes banderes concretes els seguidors. Per això besen els escuts els jugadors. Tot té una lectura política, en el món del futbol. Aquesta lectura sempre ha de ser positiva i inclusiva, d’afirmació i no d’exclusió. Les banderes no sobren en cap estadi ni camp de futbol; agradaran més o menys al rival, però són la representació d’uns colors i uns sentiments. Mai a Catalunya, ni a Espanya ni en qualsevol lloc del món han de poder ser símbols de violència, intolerància o mort com ho han estat durant la història i ho són amb el feixisme.