Una altra final de la copa. Increïble sèrie blau­grana. El retorn de la semi­fi­nal con­tra el València ens deixa el pri­mer gol de Cou­tinho, el debut de Yerri Mina i la con­fir­mació de la gran capa­ci­tat com­pe­ti­tiva del Barça de Val­verde. Con­tra la inten­si­tat, més inten­si­tat; con­tra el tre­ball, més tre­ball; con­tra la humi­li­tat, més humi­li­tat. I Messi. El Barça més rocós. Qui vol esgar­ra­par-lo ha de men­jar molta sorra. Però molta!

Paral·lela­ment, el par­tit també deixa ras­tre del pati­ment d’Ernesto Val­verde a la ban­queta blau­grana. El tècnic basc sem­bla no voler obli­dar el cop moral que va rebre en la super­copa d’Espa­nya con­tra el Real Madrid. La bufe­tada va ser tan dolo­rosa que els seus efec­tes encara duren. El Txin­gurri va des­car­tar les tres pun­tes pures i va deci­dir, a par­tir d’aquell moment, pro­te­gir la por­te­ria pròpia amb un quart mig­cam­pista que ajuntés l’equip i sumés un home més en defensa quan no tin­gues­sin la pilota. El resul­tat ha estat tan espec­ta­cu­lar que el Barça és superlíder de la lliga i fina­lista de la copa amb una soli­desa defen­siva exem­plar.

Amb aquesta pre­missa i l’1 a 0 de l’anada, Val­verde va pre­fe­rir posar el cin­turó de segu­re­tat a l’equip que bus­car el gol que sen­tenciés la semi­fi­nal. És a dir, André Gomes com a quart mig­cam­pista. Per córrer enrere. Per aju­dar Sergi Roberto. Per treure aigua. Però André Gomes no hi va ser. Nul·la apor­tació. Un cop més. L’evidència va fer entrar Cou­tinho en el des­cans. Pot­ser cor­rerà menys enrere. Pot­ser aju­darà menys Sergi Roberto. I pot­ser, també, traurà menys aigua. Ara bé, la seva incidència defen­siva va ser supe­rior a la de Gomes perquè, gràcies a la seva apor­tació amb pilota, el Barça va rebre menys con­tra­a­tacs i va crear el tri­ple de perill. És allò, en altres temps tan habi­tual, de defen­sar al vol­tant de la pilota. El par­tit per­metrà, segur, la reflexió de Val­verde.

I cal. Perquè amb el 0 a 1 de Cou­tinho, el tècnic va tor­nar a fixar el mig del camp incor­po­rant al par­tit Pau­linho en el lloc d’Ini­esta. La maleïda super­copa! A Val­verde li va fer ver­ti­gen man­te­nir Luis Suárez, Messi, Cou­tinho i Ini­esta, tots junts, i va tor­nar a posar ciment al mig del camp. I ales­ho­res el Barça va cedir la pilota i Gue­des no va encer­tar de cap. I Gayà va fer lluir Cilles­sen. I Zaza va rema­tar a fora. Final­ment, Luis Suárez, en la bata­lla de Mes­ta­lla, va rega­lar el 0 a 2 a Raki­tic apro­fi­tant la gene­ro­si­tat de la defensa valen­ci­a­nista. Ales­ho­res, sí. Ales­ho­res Ernesto Val­verde va res­pi­rar tran­quil.

El Txin­gurri ha d’apren­dre a gau­dir. I amb els bons fut­bo­lis­tes, ho tindrà més fàcil. Cou­tinho és molt bo i en els par­tits impor­tants ha de jugar. Sem­pre. Perquè Messi està més còmode, perquè l’equip pateix menys sense pilota i perquè el Barça, amb Piqué, Ser­gio, Ini­esta i Messi, més l’acom­pa­nya­ment de Sergi Roberto i Alba per fora, de Raki­tic per dins, i de Suárez al davant, és un equip fantàstic. I amb Cou­tinho, una mica millor.