El debat sobre quin ha de ser el rol del segon equip del Barça, ara que juga a segona divisió A, podria ser interminable. Al club, amb Pep Segura i José Mari Bakero com a responsables esportius de l’equip, sembla que s’ha instal·lat la idea que prioritza mantenir la categoria al preu que sigui abans que donar cabuda als juvenils més prometedors que venen de baix. El salt de la categoria de juvenil a una lliga professional tan dura com la segona A ningú el nega, però fitxar professionals teòricament experts però que no tenen cap futur al primer equip no té gaire sentit perquè bloqueja l’ascens d’algunes perles blaugrana. Això ho veuen no només els jugadors, sinó els seus pares i els seus representants. És la llavor que fa que algunes promeses decideixin marxar d’un club que és tota una referència mundial. No hi ha una solució fàcil per a això. D’una banda, es pot sacrificar la permanència a segona A i donar cabuda als jugadors més joves, que viuran tota una lliçó de vida, o fins i tot imitar el model de Vila-real, que té un tercer equip per fer la transició de juvenil a sèniord’una manera més tranquil·la. També s’ha de recordar que Busquets, el millor jugador del món a la seva posició, va saltar de tercera divisió a primera com si res, igual que Pep Guardiola, que va esdevenir el millor entrenador del món amb només un any d’experiència en una categoria menor. En qualsevol cas, frenar la progressió de jugadors amb talent és un error.