Aquesta setmana hem tornat a escoltar que el futbol de base del Barcelona segueix sent la joia de la corona del club perquè durant el cap de setmana del Carnestoltes han guanyat molts tornejos. Cal felicitar, doncs, els equips alevins, benjamins i prebenjamins que han estat els millors a Sant Cugat, Kembs, Terrassa i Weil am Rhein. No hi ha dubte que són molt bons. Com els gairebé trenta jugadors que durant aquest any ja han estat convocats per alguna de les seleccions inferiors d’Espanya. De fet, en la darrera convocatòria, tres juvenils i cinc cadets han estat cridats per defensar la sub-17 i la sub-16, respectivament, de la Federació Espanyola de Futbol. I si mires les classificacions, dotze dels quinze equips masculins dominen les seves lligues. Veus que bé! Visca la Masia! I l’ADN Barça! I el futur del Barcelona que, evidentment, està més que assegurat!

Lamentablement per als barcelonistes, els fets no ajuden els constructors de somnis inventats a amagar la realitat: moltes d’aquestes perles, la majoria culers de cor, hauran de fer servir el cap per orientar la seva carrera futbolística. O sigui, hauran de marxar abans de tastar la glòria al Camp Nou. És evident que tots no hi caben, però el problema de fons és més greu, per dues raons: perquè l’actual autoritat no creu en la feina feta durant aquestes darreres dècades de metodologia cruyffista (en aquest període, el Barça ha estat la referència mundial), i perquè la conseqüència d’això ha estat el canvi d’idea i de la feina diària i, també, de filosofia en els darrers esglaons de l’escala cap al primer equip.

Mirem el Barça B: 21 jugadors de fora –Araujo encara no ha debutat– i 13 de la casa –tot i que només 4 són titulars: Aleñá, Cucurella, Palencia i Oriol Busquets, operat aquesta setmana i sense possibilitats de tornar a jugar aquesta temporada–; i 6 més, Tarín, Miranda, Morer, Monchu, Mujica (ja cedit al Cornellà) i Gómez (ha marxat al Borussia Dortmund) que gairebé no han aparegut per les alineacions de Gerard. L’opció dels nens d’arribar al primer equip sempre ha estat complicada, però ara han de lluitar també contra les dificultats conceptuals que presenten els responsables del futbol a can Barça. I per no insistir, aquesta temporada el Barcelona B ha comptat o compta amb futbolistes que han estat cedits pel Vila-real, la Real Sociedad, el Celta, l’Eibar, el Granada i el Nàstic. La història sempre s’ha escrit al revés, amb joves promeses blaugrana que marxaven per foguejar-se i comprovar, en cas que els tècnics dubtessin, si reunien les condicions per jugar al Camp Nou. Ara tot gira en direcció contrària. Una aberració que pateixen els tècnics, els responsables, els ideòlegs i, sobretot, els jugadors joves, que, en alguns casos –evidentment, els de més talent– acumulen ofertes per marxar. I marxen. Apostes del club que diuen adeu abans d’hora.

I poden seguir parlant d’ells com a mercenaris. I poden seguir omplint-se la boca de les virtuts de la Masia. I poden mostrar els resultats i les classificacions. I poden seguir enganyant la gent de bona fe. El que és segur és que, arribats a aquest punt, als nanos i a les seves famílies, ja no els enganya ningú.