Un or emboirat
Dissabte va fer cinquanta anys que Jean-Claude Killy es va convertir en el primer esportista francès que guanyava tres medalles d’or olímpiques en els Jocs d’hivern. Les va aconseguir totes en el mateix esdeveniment, a Grenoble 1968, i en les proves de descens, gegant i eslàlom. El seu rècord ha perdurat cinquanta anys i un dia, perquè just ahir, l’endemà de commemorar-se aquesta efemèride, el català Martin Fourcade, que competeix amb la delegació francesa, va aconseguir el quart títol olímpic del seu palmarès en imposar-se en la prova de biatló dels 15 km amb sortida en grup dels Jocs de Pyeongchang. El biatleta del Capcir ja va ser el primer a igualar els tres ors de Killy quan dilluns passat es va imposar en els 12,5 km persecució.
La triple corona olímpica de Killy (Saint-Cloud, 20-8-1943) no va quedar exempta d’una de les polèmiques més sonades dels Jocs d’hivern. L’esquiador francès va necessitar la desqualificació de dos rivals per poder-se penjar l’última de les medalles d’or que finalment va guanyar a Grenoble, la de l’eslàlom. La competició va tenir lloc el penúltim dia dels Jocs a l’estació d’esquí de Chamrouse, sota una espessa boira que entorpia la visibilitat dels esquiadors. Killy va ser el més veloç en la primera mànega (49.37), i va ser 31 i 32 centèsimes més ràpid que els austríacs Alfred Matt i Karl Schranz. L’esquiador francès va ser el primer a fer la segona baixada, que va acabar un segon més lent que la primera (50.36) i amb un global d’1:39.73.
La controvèrsia va començar amb la segona baixada de Haakon Mjoen, un esquiador noruec gairebé desconegut que va superar el temps de Killy tant en la segona mànega com en el global de la prova. L’alegria del noruec va durar ben poc, perquè els jutges el van desqualificar per haver-se saltat les portes 17 i 18. La polèmica es va enverinar definitivament amb el torn de Karl Schranz. Durant la seva baixada, l’esquiador austríac va percebre entre una boira cada cop més densa una figura negra –posteriorment es va especular que podia ser un policia– que creuava la pista a l’altura de la porta 21. Això el va obligar a aturar-se i va motivar la seva queixa a l’organització, que va entendre les raons i li va permetre fer una tercera baixada. L’austríac no va desaprofitar l’oportunitat i va acabar firmant el millor temps. Killy quedava relegat a la segona posició i felicitava Schranz a la línia de meta. Dues hores després, però, els jutges de la prova van desqualificar l’austríac per haver-se saltat la porta 19 de la segona baixada. Com que era dues portes abans de la 21 –on s’havia aturat a causa d’aquella misteriosa figura–, els jutges van considerar que no tenia dret a la tercera baixada, van invalidar el seu temps i van donar l’or a Killy.
L’ombra del dubte va planar sobre la victòria de Killy en considerar-se que hauria estat afavorit per la seva condició de francès en uns Jocs a França. Oficialment, però, es va convertir en el segon esquiador de la història que guanyava les tres disciplines de l’esquí alpí en els mateixos Jocs, després que l’austríac Toni Sailer ho va aconseguir en els de Cortina d’Ampezzo 1956. Per si de cas, Killy va celebrar la triple victòria com cal: “La festa es va allargar dos dies i mig i durant tot aquest temps no vaig veure el sol ni una sola vegada.”