Wanda Group dei­xarà de ser acci­o­nista de l’Atlético de Madrid. Així ho va anun­ciar, igual­ment com que es vendrà el seu paquet acci­o­na­rial per 50 mili­ons d’euros a Quan­tum Paci­fic, un grup isra­elià que pas­sarà a tenir el 32% de l’acci­o­na­riat colc­ho­nero. Wanda, no obs­tant això, man­tindrà els naming rights de l’estadi –que aco­llirà la final de la copa– a raó de deu mili­ons d’euros per tem­po­rada i durant cinc anys. L’idil·li dels madri­lenys amb el mag­nat xinès, un dels més rics però també dels més endeu­tats del país, ha durat de Nadal a Sant Esteve, si ho mirem en la pers­pec­tiva tem­po­ral que reque­rei­xen aquest tipus d’inver­si­ons espe­cu­la­ti­ves per poder donar fruits.

Mal­grat que el govern de Xi Jin­ping ja ha anun­ciat que cal desin­ver­tir en sec­tors que no són clau per a l’eco­no­mia de país (i l’entre­te­ni­ment o l’esport estan en el punt de mira), també es posa de mani­fest que els mag­nats han sor­tit de la Xina amb l’aval d’un sec­tor ban­cari naci­o­nal que fins fa poc no tenia gaire pro­ble­mes per esti­rar més el braç que la màniga (més si era per com­prar clubs de fut­bol, esport que s’ha con­ver­tit en dèria del pre­si­dent). Però el pre­si­dent ara pre­fe­reix inver­tir en esco­les i esport de base, Wanda Sports ha de sor­tir en borsa i la marca de l’Atlético –tot i jugar a Europa– no ha aca­bat de pene­trar en el mer­cat asiàtic amb la rapi­desa que els seus socis ori­en­tals volien. Múlti­ples cau­ses poden expli­car una decisió que evi­den­cia vir­tuts i defec­tes de caure a mans del capi­tal estran­ger, sobre­tot si l’objec­tiu és fer ren­dir els clubs de fut­bol com altres empre­ses de sec­tors indus­tri­als de com­por­ta­ments més regu­lars i pre­vi­si­bles. Mal­grat que els excels també són moda en el fut­bol, molts altres fac­tors con­jun­tu­rals aca­ben afec­tant la quo­ti­di­a­ni­tat dels equips.

M’expli­ca­ven que, quan Chen Yans­heng va arri­bar a l’estadi de Cor­nellà-el Prat, li van haver d’expli­car que la màxima del fut­bol era que “la pilota entri”. Cal tan­car el cer­cle virtuós. Esti­gui tran­quil, perquè si l’Espa­nyol va bé, totes les inver­si­ons ani­ran vent en popa. Tal­ment com també em van asse­gu­rar que el pro­pi­e­tari blanc-i-blau té molta paciència. Per tant, l’afi­ci­o­nat de moment no ha de patir, perquè els bene­fi­cis que ha com­por­tat la venda del club a Ras­tar són fran­ca­ment supe­ri­ors que els pos­si­bles incon­ve­ni­ents. Però cal pen­sar que quan els clubs es con­ver­tei­xen en empre­ses, els números comp­ten i avui el que ajuda a grei­xar la màquina és jugar a Europa i esten­dre’s inter­na­ci­o­nal­ment. Si a mitjà ter­mini l’Espa­nyol no acon­se­gueix llui­tar per tenir un lloc entre els esco­llits, l’amor entre uns i altres pot tron­to­llar.