No és gens estrany que els entrenadors sempre valorin moltíssim els títols de lliga. Evidentment que s’enlluernen amb la Champions, normalment el títol més desitjat pels aficionats i per molts jugadors pel prestigi que dona i per tota la màgia que l’envolta, però per als que treballen dur durant tot l’any per fer un equip, alçar la competició domèstica sempre és un motiu de molt orgull. Perquè, com se sol dir, en la lliga es recullen els fruits de tota una temporada de feina, ja que t’exigeix estar gairebé sempre bé, ser regular i no tenir grans davallades. Per això el Barça de Valverde té un mèrit enorme d’haver liderat la classificació des del principi i d’haver assolit un avantatge important respecte als seus perseguidor. Una distància que tothom hauria firmat a principi de temporada. I aquesta setmana pot esdevenir clau per al desenllaç final del campionat. La feina de tot un any, en joc.

Els dos empats consecutius, contra l’Espanyol i el Getafe, han reduït l’avantatge una mica, però els set punts respecte a l’Atlético de Madrid són un coixí més que notable. Però no val a badar. Després d’un inici irregular, els de Simeone estan ara mateix en un gran estat de forma i són plenament conscients que el partit que han de jugar diumenge al Camp Nou és la seva gran oportunitat per obrir de bat a bat la lluita pel títol de lliga. I el Barça sap que si és capaç d’endur-se aquests tres punts farà un pas de gegant per guanyar el campionat. Seria un autèntic cop de puny sobre la taula, una estocada definitiva. Abans de la final de diumenge, però, els dos equips hauran de guanyar els seus respectius partits, contra Las Palmas, en el cas dels blaugrana, i contra el Leganés, en el dels madrilenys. Tant Valverde com Simeone, però, tenen un ull posat en la cita de diumenge i segur que en aquests dos partits podrem veure sorpreses en l’onze en forma de rotacions o directament jugadors que es quedaran a casa. En el cas del Barça, caldrà veure si el tècnic s’endú Luis Suárez, que té quatre grogues, a Las Palmas o si hi juga.

El partit contra l’Atlético de Madrid serà una autèntica final que decidirà si la lluita pel títol es manté viva –els de Simeone s’aproparien a quatre punts– o bé si s’enterra definitivament, ja que els deu punts que els separarien ja serien gairebé insalvables, i més tenint en compte que el Barça és un equip que encara no ha perdut cap partit en aquesta cometició. Els madrilenys s’han guanyat el dret a creure que guanyar el títol és possible perquè en aquest 2018 no han deixat de sumar icòries. Algunes per la mínima i sense fer excessiu bon futbol, però la seva tendència és a l’alça. En el mercat d’hivern es van reforçar molt bé amb Diego Costa i Vitolo, i Griezmann sembla que comença a despertar. No han patit tan esgast com el Barça, que ha arribat fins al final en la copa del Rei, ni l’exigència de la Champions perquè, amb tots els respectes, el Chelsea no és el Copenhaguen.

El Barça sap que el partit de diumenge és crucial, però també l’afronta amb bones perspectives. Té el millor del món, un Messi superlatiu que no deixa de sorprendre; també té Luis Suárez, en plena ratxa golejadora, i ha sumat a la causa talents com Coutinho i Dembélé.