El Barça, ja des de l’època del president Josep Lluís Núñez, té el detall amb els que han complert els 50 i 75 anys de soci del club de lliurar-los la insígnia d’or i d’or i brillants, respectivament. En l’actualitat també n’imposen als que han complert 25 d’anys de soci. A mi, actualment soci 291, em va tocar la més llarga, la dels 75, que vaig compartir a la llotja President Suñol amb una trentena de consocis més. El president, Josep Maria Bartomeu, va tenir el detall de recordar-nos quin era el panorama futbolístic, social i polític l’any 1943, quan els respectius pares ens van fer socis del Barça, i també de remarcar que la medalla dels 50 anys ens la va imposar Nicolau Casaus, precisament l’avi de l’actual vicepresident primer, també present, Jordi Cardoner. En resum, vaig tenir dos sentiments predominants, un de rememorar la figura paterna, que, després de viure en una societat catalana castigada successivament pel desordre violent dels darrers temps de la Guerra Civil i la repressió posterior, va apostar com a valor segur per donar als seus fills una de les àncores d’afirmació positiva que els temps permetien; l’altre, en captar la personalitat sensible i amable del seu president, en certs aspectes un heroi per haver entomat presidir una nau tan perillosa que va tenir un president afusellat i d’altres que tasten o han tastat la presó, amb aquest plus en contra, davant certs poders fàctics, que representa ser o haver estat president del Barça.