Núria Picas és inquieta de mena. Un cul d’en Jaumet. Només així s’entén que malgrat la greu lesió que es va fer l’any 2000 a l’astràgal del peu esquerre –“Me’l vaig trencar en un accident a Montserrat i els metges em van dir que probablement no tornaria a córrer”, va explicar en una entrevista a aquest diari– ho hagi aconseguit tot en les curses de muntanya. A causa d’aquella lesió es va passar deu anys gairebé aturada, disputant només alguns raids. El 2010, però, va tornar a córrer i dos anys després, sent ja tota una veterana de 36 anys i sobreposant-se al mal que encara li fa el peu, es va abocar de ple a les curses d’ultra resistència. La seva del tot inesperada victòria en la Cavalls del Vent, una de les proves més importants del nostre país, la va convèncer que podia tenir futur en aquest món: “No hi anava amb cap pretensió i va ser l’esclat de la meva trajectòria.”

L’estiu passat va posar el colofó a la seva magnífica i sorprenent carrera amb la victòria en l’Ultra Trail del Mont Blanc, la cursa de muntanya més important del món. Bombera de professió –potser pocs saben que abans va ser mossa d’esquadra–, Núria Picas aprofita una excedència per dedicar-se de ple a les curses de muntanya. Fora de la temporada de competicions, la Núria no es queda pas escarxofada al sofà de casa. L’escalada i l’esquí de muntanya són uns bons complements per a la seva preparació. I si no hi ha curses, sempre queda l’oportunitat de plantejar-se un repte personal com el que va començar dissabte.

Acompanyada de sis atletes més, Núria Picas ha acceptat repetir una travessa de gran envergadura realitzada per primera i única vegada fa 47 anys. Es tracta de creuar els Alps a peu i en esquís de muntanya, des de Reichenau an der Rax (Àustria) fins a Niça (França), en un màxim de 40 dies, que són els que van trigar a fer-ho els austríacs Robert Kittl, Klaus Hoi, Hansjoerg Farbmacher i Hans Mariacher el 1971. Una travessa integral del massís més important d’Europa que té 1.947 km i 85.500 m de desnivell. Per complicar-ho encara més, la ruta no es dedica només a resseguir les valls alpines, sinó que ascendeix alguns dels cims més importants del massís, amb el Mont Blanc (4.808 m), el més alt, inclòs.

L’equip que farà la travessa el formen, a més de Picas, la italiana Tamara Lunger, els nord-americans Janelle i Mark Smiley, l’alemany Philipp Reiter, l’austríac David Wallmann i el suís Bernhard Hug. Tres dones i quatre homes. Alguns ni tan sols es coneixien entre ells abans d’unir-se a aquest projecte, que té com a data final el proper 26 d’abril. “Després de més de dos mesos de dur entrenament, estic preparada per començar l’aventura més extrema de la meva vida”, explicava la catalana abans de sortir. No tinc cap dubte que la Núria té la capacitat d’arribar a Niça en el temps estimat. I, pel poc que la conec, tampoc tinc cap dubte que disfrutarà d’aquesta travessa com la que més i que els seus companys es faran un tip de riure amb les seves ocurrències. No m’estranyaria que la causa independentista –la Núria no ha amagat mai la seva filiació– sumés sis adhesions més en l’arribada a Niça.