L’ocell de Yosemite
Abillats segons els cànons hippies de l’època –camises amb motius florals, grenyes i pantalons de pota d’elefant–, una colla d’escaladors americans dels anys setanta va abanderar la gran època daurada de l’escalada a Yosemite, considerada encara la meca mundial del big wall. D’entre tots, Jim Bridwell en va emergir com a líder natural pel seu talent monumental, però també per una personalitat captivadora. L’escalador texà, un dels grans de la història, ens va deixar a mitjan febrer, als 73 anys d’edat, a causa d’una greu malaltia que li afectava els ronyons i el fetge.
Bridwell i els seus acòlits van posar la vall de Yosemite de cap per avall al so de la psiquedèlia de Jefferson Airplane i dels riffs de Jimi Hendrix i amb l’alcohol i les drogues de disseny de l’època com a elements motivadors. Vivien el moviment hippie amb total entrega i duien una existència iconoclasta gràcies a la qual van revolucionar l’escalada de gran paret. Perquè sense aquest esperit contracultural que impregnava tot el seu quefer difícilment haurien escalat com ho van fer. Despreocupats i indòmits, la seva vida es repartia entre l’obertura de les millors línies d’escalada de Yosemite i les farres al voltant d’una foguera al denominat com a Camp 4. La frase “viu ràpid, mor jove i deixa un cadàver bonic”, atribuïda sembla que erròniament a James Dean, es podria aplicar a la manera com Bridwell va dur a terme la seva carrera d’escalador. Va depurar la tècnica clàssica d’escalada, renunciant fins i tot a cert material de seguretat, per poder escalar amb rapidesa i en lliure vies artificials extremes que fins llavors requerien uns quants bivacs a paret. Va ser així com el 1975, junt amb Billy Westbay i John Long, Bridwell va fer la primera ascensió en un sol dia de The Nose, la via de gran paret més famosa del món. Gairebé mil metres verticals de granit que van escalar en només quinze hores. L’endemà d’aquella ascensió, Warren Harding, un dels tres escaladors que havia obert The Nose el 1958, va felicitar personalment Bridwell i els seus companys. Ell havia tardat 47 dies.
Bridwell va obrir un centenar de vies a Yosemite, però la seva activitat com a escalador també es va estendre fora de la vall. A la Patagònia va fer la primera ascensió completa de la famosa cia del compressor de l’italià Cesare Maestri. També va ser productiu a Alaska, els Alps i l’Himàlaia, però sempre serà conegut sobretot per les escalades a Yosemite, on va ser tota una icona.
Les seves trapelleries per la vall –era el terror dels rangers– van quedar ben documentades en la pel·lícula Valley uprising, que el 2014 va rebre el premi principal en el 32è Festival de Cinema de Muntanya de Torelló. Bridwell va ser present en el festival, on se li va fer l’homenatge d’aquella edició. No era la seva primera visita a Catalunya, ja que el 2002 ja havia participat en el festival osonenc, considerat un dels millors del món en el seu gènere. L’ocell de Yosemite, motiu que li va posar el seu company John Long, ha fet definitivament el seu últim vol, però el record que ha deixat a la vall de Yosemite serà difícilment oblidable.