D’un temps ençà he escol­tat i lle­git gent (socis, no socis, peri­o­dis­tes i ter­tu­li­ans de tota mena) par­lar de la poca impli­cació del Barça en la situ­ació actual de Cata­lu­nya. Que si no s’ha sabut estar a l’altura, que si el Barça hau­ria de pren­dre posició clara­ment a favor d’una opció en detri­ment de l’altra, que si hau­ria de posar diners, que si hau­ria de posar els mit­jans per uti­lit­zar la seva influència o dei­xar que els equips pogues­sin ser els ambai­xa­dors d’una de les opci­ons. Sota el meu parer, tot això que es diu és forçar el Barça a situar-se fora de joc, si em per­me­teu el símil fut­bolístic.

El pri­mer de tot, i que hauríem de començar a enten­dre, és que el Barça és un club en què con­vi­uen, i han con­vis­cut durant tota la seva història, per­so­nes amb dife­rents sen­si­bi­li­tats, dife­rents pen­sa­ments, dife­rents ètnies, dife­rents orígens, dife­rents posi­ci­ons polítiques, etcètera. Aques­tes diferències ens han aju­dat a fer-nos forts i a fer arri­bar la imatge del Barça com la d’un club inte­gra­dor, generós i molt humà. Sí, real­ment ens ha fet molt grans, i és un fet dife­ren­cial. Aques­tes mera­ve­llo­ses diferències es tro­ba­ven cada diu­menge al camp, al bar o a casa, amb l’objec­tiu de gau­dir tots ple­gats d’un fet que ens uneix, el Barça i l’esport. Malau­ra­da­ment, l’actual clima que vivim està influint nega­ti­va­ment en tot ple­gat. El Barça ha tin­gut sem­pre un efecte de des­con­nexió i ens aju­dava a des­fo­gar-nos cri­dant a favor dels nos­tres equips i gau­dir, com si estiguéssim al camp, dels tri­omfs del Barça. El nos­tre club era, i vull creure que és o tor­narà a ser, un espai d’unió on el res­pecte per les diferències ens fa més grans com a club i com a per­so­nes. El Barça és de tot el bar­ce­lo­nisme, no només d’una part. Això val en ambdós cos­tats de la balança política actual. Ens repre­senta a tots amb inde­pendència del que pen­sem o d’on siguem. I això és, sota el meu parer, inqüesti­o­na­ble, i m’atre­vi­ria a dir que si no fos així, el Barça dei­xa­ria de ser el que és per con­ver­tir-se en una altra cosa que molt pro­ba­ble­ment no ens repre­sen­ta­ria.

Els bar­ce­lo­nis­tes esta­rem d’acord que el Barça ha de trans­me­tre lega­li­tat, res­pecte, justícia i igual­tat, aspec­tes clara­ment humans i que for­men part de la pràctica espor­tiva. Però mai pot defi­nir-se en cap sen­tit polític perquè dei­xa­ria part de la seva essència, for­ta­lesa, filo­so­fia i propòsit. Dei­xa­ria de ser el Barça.