Ja ens hi podem posar com sigui. Això del futbol i del futbol professional i del seu president no té solució. Qui ho presideix fa una feina molt ben pagada, molt, i s’hauria de dedicar igual al servei de tots els clubs que contribueixen generosament a la seva nòmina. I no és el cas. El president de la Lliga de Futbol Professional, Javier Tebas, fa saber a tothom que sovint no està al servei de tots els clubs professionals de futbol amb les seves declaracions públiques. Diu el que li sembla, hi està en el seu dret, però entra en terrenys que més li valdria quedar-se’n al marge pel càrrec que té. Ja sabem que es mostra molt parcial i que els colors que defensa els llueix sempre que pot i vol, però hauria d’estalviar-se opinions relacionades amb els clubs que el mantenen. I li encanta parlar del Barça. Per enredar. Per criticar-lo obertament. Fa referència a la final de la copa i als xiulets que hi podria haver. Ara el Barça es queixa. Ho fa a través del seu portaveu, que parla clar i amb contundència, tot i que no deixa de ser el portaveu del club. Si segons el que es diu del club no surt el president blaugrana i es planta davant d’algú que traeix el seu suport i que no demostra cap respecte a un club que contribueix al seu sou, no anem bé. Cal que el president renyi amb tots ets i uts un senyor que s’ha multiplicat el sou per quatre des que va arribar fa cinc anys a la LaLiga per fer una feina concreta. Ara només guanya més d’1 milió d’euros l’any. Diuen que tenia una oferta del futbol italià. Se l’havia d’animar a acceptar-la i va i li augmenten el sou! I es queda. Que no li falti de res. Entre els que ho van permetre, el Barça, que li certifica aquest sou modest. El Madrid, el Celta i l’Athletic de Bilbao hi van votar en contra. Tebas és l’exemple de la concòrdia i de la democràcia. Del respecte per tot allò que no coincideix amb el seu criteri. I l’expert a encendre focs que no calen. Ja ho ha demostrat en altres ocasions, preferentment parlant del Barça. No té res més a fer. Els seus criteris polítics els fa públics com si res, lluny de generar un ambient cordial per a una final de la copa del Rei que el Barça ha d’afrontar ben aviat. Ell diu d’aplicar el 155 de la Constitució si hi ha xiulets el dia 21 en la final de la copa del Rei. No només el Barça li hauria d’aturar els peus, a ell sí que li haurien de xiular les orelles. Anem tard.