Ja ens hi podem posar com sigui. Això del fut­bol i del fut­bol pro­fes­si­o­nal i del seu pre­si­dent no té solució. Qui ho pre­si­deix fa una feina molt ben pagada, molt, i s’hau­ria de dedi­car igual al ser­vei de tots els clubs que con­tri­bu­ei­xen gene­ro­sa­ment a la seva nòmina. I no és el cas. El pre­si­dent de la Lliga de Fut­bol Pro­fes­si­o­nal, Javier Tebas, fa saber a tot­hom que sovint no està al ser­vei de tots els clubs pro­fes­si­o­nals de fut­bol amb les seves decla­ra­ci­ons públi­ques. Diu el que li sem­bla, hi està en el seu dret, però entra en ter­renys que més li val­dria que­dar-se’n al marge pel càrrec que té. Ja sabem que es mos­tra molt par­cial i que els colors que defensa els llu­eix sem­pre que pot i vol, però hau­ria d’estal­viar-se opi­ni­ons rela­ci­o­na­des amb els clubs que el man­te­nen. I li encanta par­lar del Barça. Per enre­dar. Per cri­ti­car-lo ober­ta­ment. Fa referència a la final de la copa i als xiu­lets que hi podria haver. Ara el Barça es queixa. Ho fa a través del seu por­ta­veu, que parla clar i amb con­tundència, tot i que no deixa de ser el por­ta­veu del club. Si segons el que es diu del club no surt el pre­si­dent blau­grana i es planta davant d’algú que tra­eix el seu suport i que no demos­tra cap res­pecte a un club que con­tri­bu­eix al seu sou, no anem bé. Cal que el pre­si­dent renyi amb tots ets i uts un senyor que s’ha mul­ti­pli­cat el sou per qua­tre des que va arri­bar fa cinc anys a la LaLiga per fer una feina con­creta. Ara només gua­nya més d’1 milió d’euros l’any. Diuen que tenia una oferta del fut­bol italià. Se l’havia d’ani­mar a accep­tar-la i va i li aug­men­ten el sou! I es queda. Que no li falti de res. Entre els que ho van per­me­tre, el Barça, que li cer­ti­fica aquest sou modest. El Madrid, el Celta i l’Ath­le­tic de Bil­bao hi van votar en con­tra. Tebas és l’exem­ple de la concòrdia i de la democràcia. Del res­pecte per tot allò que no coin­ci­deix amb el seu cri­teri. I l’expert a encen­dre focs que no calen. Ja ho ha demos­trat en altres oca­si­ons, pre­fe­rent­ment par­lant del Barça. No té res més a fer. Els seus cri­te­ris polítics els fa públics com si res, lluny de gene­rar un ambi­ent cor­dial per a una final de la copa del Rei que el Barça ha d’afron­tar ben aviat. Ell diu d’apli­car el 155 de la Cons­ti­tució si hi ha xiu­lets el dia 21 en la final de la copa del Rei. No només el Barça li hau­ria d’atu­rar els peus, a ell sí que li hau­rien de xiu­lar les ore­lles. Anem tard.