Aquella trempada cançó dels Lax’n’Busto que va servir de fil musical en la copa d’hoquei patins aconseguida pel Vendrell de Guillem Cabestany, ressona poques hores abans de l’inici de la copa d’handbol. Una competició que serà de blancs o negres, sense gaire espai per als matisos ni els grisos. L’organització ha doblat esforços per trobar-se amb un examen de primer ordre. El Granollers, ha de recuperar l’alegria després de la desil·lusió europea. I el Barça, més que mai, s’ha de reivindicar com a rei de la competició.

El Barça hi arriba en un dels moments més convulsos del seu passat recent. Des que Xavi Pascual va agafar l’equip, en substitució de Manolo Cadenas, l’estabilitat de la secció era un dels pals de paller de la directiva i del club. Exemple en boca de tots i per a tots. Però després de la trompada contra el Montpeller en la Champions, i de la desfeta al Palau contra el Granollers, la copa es presenta com un tot o res per a l’equip. Guanyar o perdre. Sense terme mitjà. La llei de l’esport d’elit diu que tot està en dubte si les victòries no ho desmenteixen. I ara sembla que el projecte engegat fa un any s’hagi de valorar en funció del que passi a Madrid. Per als blaugrana, aquesta copa arriba en un context de pressió desconegut els últims anys.

Si tot va bé, amb victòries del Barça i el Granollers avui, tindrem un duel català demà a semifinals. Un partit amb certa morbositat després del que va passar al Palau en el campionat de lliga. Per als vallesans, aquesta copa és també una revàlida. Els d’Antonio Rama encaraven la recta final del curs en el millor estat possible. Aspirant a entrar en la Champions, amb possibilitats en la final four d’una EHF impecable i sense res a perdre en la copa. Però el peatge de Saint Raphael, amb el desastrós partit d’anada i la desfeta per 14 gols, va truncar el somriure d’un equip que ara necessita tornar a l’alegria.

I a tot això, l’escenari. Ens hem afartat d’assenyalar les competicions espanyoles com a mirall de la mala imatge de l’handbol estatal. I amb raó. Però en aquesta ocasió, toca reconèixer el pas endavant que s’ha fet per mirar de prestigiar la competició. El nivell esportiu és el que és, amb les seves desigualtats, però just abans de l’inici, les sensacions són de canvi. Un Madrid Arena que promet una bona entrada, treball de promoció per mirar d’apropar l’aficionat, imatge cuidada i ganes de connectar. Brindem.