Sísif vesteix de blanc-i-blau
L’Espanyol ha acabat la temporada i ho ha fet amb més decepcions que alegries. La sensació final, i més vist les prestacions de la plantilla en els últims cinc partits, és que hi havia equip per a molt més. El temps s’ha malbaratat i pel camí s’han cremat il·lusions. El projecte inicial de Chen Yansheng només ha durat dues temporades. Podríem entrar a explicar el perquè d’aquest curt recorregut, però el fet final és que s’ha cremat una etapa que havia de portar glòria esportiva al club. Aquest va ser el projecte que es va explicar a l’afició i amb més detall als tècnics i jugadors. Molts es consideren enganyats de veure un equip que havia de lluitar al cim de la classificació i que es torna a conformar amb salvar l’expedient i continuar a mitja taula però amb una inversió força superior. L’Espanyol ha malbaratat molts diners i ara ha de corregir els seus dèficits pressupostaris, amb l’afegit que la política exterior de la Xina li juga en contra i els accionistes del Group Rastar volen recuperar part de la inversió feta en el club. Això aboca l’equip a un únic camí: vendre els seus millors actius. Els dies vinents assistirem a aquest ritual de traspassos per quadrar els balanços, i amb les engrunes caldrà fer foc nou. Començar de zero per enèsima vegada. Sísif vesteix de blanc-i-blau. L’Espanyol s’ha fet un fart de pujar la pedra fins al cim, però quan pensa que ja ho té fet, aquesta rodola de nou cap avall. Caldrà veure com es reinterpreta l’entitat amb un guió d’estretors i de limitacions a totes bandes.