Acaba el curs i comença el ball

La tem­po­rada ja ha aca­bat i ara toca fer balanç i aca­bar de pla­ni­fi­car el Barça 2018/19. El balanç, segons el meu parer, ha sigut molt bo, encara que es veuen cose­tes que ens han de fer pen­sar que podem i hem de millo­rar. Els dife­rents equips pro­fes­si­o­nals han dei­xat la imatge del Barça molt amunt i ens n’hem de sen­tir molt orgu­llo­sos. Pel que fa a estruc­tura i pla­ni­fi­cació, encara hem de millo­rar molt més perquè no ens pas­sin coses com la del bàsquet en l’Euro­lliga o la del fut­bol a Roma. Espe­rem que els direc­tius n’hagin pres nota i, sobre­tot, hagin après dels errors ante­ri­ors. Però cen­trem-nos en les altes i bai­xes en el fut­bol.

Començo per dir que seria ade­quat que a hores d’ara la pla­ni­fi­cació ja estigués en la seva part final, a falta de petits aspec­tes. Ho dic perquè el mun­dial pot fer que alguns juga­dors aug­men­tin el seu cai­xet clara­ment i ens tro­bem amb preus encara més desor­bi­tats que els actu­als. També podria pas­sar a l’inrevés, però temo que això no seria una bona notícia o pre­sagi de bones coses. Ara el Barça ja hau­ria d’haver fet els deu­res tenint clar i ben tan­cat tot allò que neces­sita i vol. Després, durant el mun­dial podem veure juga­dors de futur o, fins i tot, aca­bar de veure a algun juga­dor per si pot encai­xar en el nos­tre sis­tema (no parlo de juga­dors essen­ci­als o crítics per al nos­tre equip), per pren­dre una decisió per la pròxima tem­po­rada. Però sapi­guem el risc que això com­porta i que els petrodòlars volen com­prar el millor del mun­dial i estan dis­po­sats a fer boge­ries. Fem les coses amb temps i seny.

Volia fe esment de la situ­ació amb Gri­ez­mann. Crec que el Barça no ha actuat amb la necessària deli­ca­desa o prudència. Hem dit molt clar de totes les mane­res pos­si­bles i des de din­tre del club que volem Gri­ez­mann per a la pròxima tem­po­rada. No em sem­bla una bona política; sem­pre he pen­sat que les coses que comen­cen bé tenen mol­tes més pos­si­bi­li­tats d’aca­bar bé. Si és tan impres­cin­di­ble, tre­ba­llem per incor­pora-ho, però amb seny i sense cri­dar. Per aca­bar, vull par­lar d’un aspecte d’aquest juga­dor que no m’ha agra­dat. Em refe­reixo al joc d’imat­ges i mis­sat­ges encrip­tats a les xar­xes soci­als. Recorda molt el que han fet i fan juga­dors com Ney­mar i molts d’altres, no m’agrada. Si no vols o no pots par­lar, no par­lis, però no juguem amb aques­tes coses. Ho dic pels segui­dors del Barça i l’Atlético. Tots es merei­xen res­pecte. El fut­bol i els juga­dors són el que són gràcies als afi­ci­o­nats, i per tant, una mica de res­pecte.