Dit i fet. El Real Madrid ja té la tretzena Copa d’Europa al seu palmarès. El com no importa més que altres vegades. El que compta és l’èxit i com es rendibilitza. Resultadisme en estat pur. Alguns creuen que això devalua el doblet del Barça, encara que, fins i tot ells, saben que els de Valverde han fet molt millor temporada que els de Zidane, que els han batut a la lliga i els han deixat a17 punts, que el Madrid no és millor equip, ni fa millor futbol. Això sí, ha estat el més espavilat, el més competitiu, el més convençut i també el més afortunat en una competició de 13 partits. I l’única cosa que es poden retreure Messi i companyia és no haver estat al lloc del Liverpool per donar més opcions al futbol.

Però com que plou sobre mullat i ja hi ha qui parla de la catorzena, diluvien les fórmules per sortir d’aquest dia de la marmota. Uns pensen que si a Florentino li funciona, per què no fer com ell i entregar-se en cos i ànima a la política d’àlbum de cromos fins que els cracs no hi càpiguen al vestidor. Altres diuen que els blancs tenen millor plantilla, millor banqueta, i és cert, encara que potser se’ls oblida que això no els ha impedit fer el ridícul a la lliga i la Copa. I després hi ha Carles Puyol, i molts milers de culers, que sacrificarien la Copa o la Lliga per tenir tota la artilleria física i mental a punt per a la Champions.

Segur que ajudaria tenir millor banqueta i que els pesos pesants de l’equip poguessin deixar de jugar uns quants partits, però el que més t’acosta a l’èxit és tenir un pla guanyador. El Barça en té un, basat en un estil propi, en el futbol col·lectiu, en el talent i en una aportació significativa del planter. És la seva denominació d’origen i s’ha guanyat l’admiració global; no té gaire sentit buscar succedanis o deixar-se enlluernar per fórmules alternatives, com ara tridents que acaben fulminant el col·lectiu.

Kíev estava molt lluny per a un Barça que venia de bastant avall i amb massa qüestions pendents. Des de l’agost passat fins aquí Valverde n’ha fet molta via i una part important del recorregut, amb mig Dembélé i mig Coutinho, amb poca banqueta i menys planter i ara, a més, ha d’afrontar la segona part del trajecte sense Iniesta. Almenys el camí està clar i els errors comesos, per no tornar a repetir-los.