Les sortides més que possibles de Gerard Moreno i Aarón, i veurem també si de David López i Sergio García, tornarien a deixar l’equip i el club orfes de referents. Si es concreta tot plegat, només Javi López i Víctor Sánchez arrelaran l’equip amb el passat recent i l’Espanyol haurà de tornar-se a reinventar. No només esportivament, sinó també pel que fa a signes d’identificació dels aficionats amb el que passi a la gespa.

Els motius econòmics, com a pretext, poden crear l’efecte contrari al desitjat i, com si fos un bumerang, fer caure el valor dels efectius. Aquell plus d’entrega dels que han significat alguna cosa per a l’entitat és de difícil quantificació i, sense el suport decidit de l’afició, els nous que vinguin ho tindran pelut per compensar la pèrdua del que aportaven en tots els sentits aquells jugadors que acabin marxant. La idea del club de començar a fer apostes per jugadors joves amb projecció per a mitjà termini fer negoci, no pot funcionar sense equilibrar-la amb els que ja hi ha a l’entitat. Si és una qüestió de diners, compte, que se’n poden perdre més dels que t’estalvies. Crec que fer ara la transició de model cap a les apostes sense conservar els signes d’identitat que alhora són els actors principals, seria una aposta de risc que cap empresari que ja ha apostat tants diners ha de fer. Està bé apostar, de fet cal fer-ho, però sense vendre les “patums”. La mateixa errada que va cometre la primera junta de Chen està a prop d’escriure un segon capítol.