Fa la sensació que tota la planificació del FC Barcelona en aquest mercat de fitxatges estival està enfocada a aconseguir el fitxatge d’Antoine Griezmann. Fa molts mesos que ja se sap, perquè així ho han admès els seus màxims responsables, que el club blaugrana està disposat a pagar els 100 milions d’euros de la clàusula de rescissió que tindrà el davanter francès el primer de juliol. S’ha dit, no públicament, per descomptat, que l’acord amb Griezmann ja està tancat des de fa temps, que no cal patir perquè s’escapi un fitxatge que sembla que sigui estratègic de cara al futur. I ho podria ser per diversos motius. Perquè és un jugador d’una qualitat indiscutible, perquè augmenta de forma evident el nivell i la competitivitat de la plantilla, perquè el seu preu, tenint en compte com està el mercat dels grans jugadors, no és desorbitat, perquè coneix la lliga i perquè té joventut. Cal no oblidar que el davanter centre titular en aquests últims anys, Luis Suárez, ja supera la trentena i que cal començar a buscar-li un relleu. I en aquest sentit, no hi ha futbolistes en el mercat del nivell de Griezmann. A Madrid es diu una cosa, a Barcelona una altra i a França, ni una cosa ni l’altra.

Però malgrat la confiança que transmetia el club fa temps, en els últims dies sembla que la incertesa s’hagi apoderat d’una operació que tothom donava per feta. Sense anar més lluny, ahir el diari ABC madrileny assegurava que el francès ja havia confirmat a l’Atlético de Madrid que seguiria, citant fonts properes a l’entorn del jugador, i hores més tard era L’Equipe qui negava aquesta informació i afegia que Griezmann encara no havia pres una decisió sobre el seu futur. Que té dubtes queda clar quan primer va explicar que revelaria el seu destí abans del mundial i que ara tingui previst fer-ho cap al mes de juliol.

Seria un problema important per al Barça si finalment aposta per quedar-se sota les ordres de Simeone i no sumar-se al projecte de Valverde en el Barça. El club ha fiat la planificació a la seva arribada i per segon estiu consecutiu es podria veure’s obligat a activar un pla B que a hores d’ara ningú coneix amb exactitud. La temporada passada el FC Barcelona tenia un objectiu prioritari i era el fitxatge de Marco Verratti, que acabaria renovant pel PSG. En el seu lloc al centre del camp va acabar fitxant-se Paulinho, d’un perfil completament diferent del del migcampista italià. I també van haver de resoldre la sortida sorprenent de Neymar. A dia d’avui sabem que el club té una opció de compra per Arthur, que arribaria quan des de la direcció esportiva es donés l’ordre d’activar-la; que es vol incorporar un central, Lenglet és l’escollit, per fer la competència a Piqué i el ja renovat Umtiti, i que la cirereta era Griezmann. Si el davanter francès finalment no arriba es buscarà un altre davanter sabent que difícilment tindrà la seva qualitat o s’intentarà portar un altre migcampista d’un nivell indiscutible com Eriksen? Massa interrogants. I amb el temor que una bona actuació d’algun objectiu en el mundial pugui disparar el preu del seu fitxatge. Renovar Umtiti abans de la cita de Rússia ha estat un encert total dels responsables esportius, però la possibilitat de quedar-se sense Griezmann en un estiu amb la copa del món pel mig és un autèntic problema per a la secretaria tècnica del Barça. Tret, és clar, que hi hagi una alternativa ben lligada i també d’una qualitat indiscutible. Que sembla difícil.