La nova campanya d’abonaments de l’Espanyol ha tingut una rebuda abrupta. La desaprovació i el soroll a les xarxes han estat eloqüents. Socis emprenyats per la nova política de pujada de preus implementada pel club. A la festa dels retrets s’hi ha sumat la Federació de Penyes en un dur comunitat. Aquest element fa pujar el suflé de la crítica. Les penyes s’han mogut, tradicionalment, des de la calma i el respecte en tots els moviments fets pel club, fins a l’extrem que molts consideraven aquest organisme un braç més de l’entitat. La campanya d’abonaments ha estat l’element que ha fet saltar pels aires aquesta concòrdia. El director general corporatiu, Roger Guasch, acaba d’aterrar a l’entitat. Aquesta és la seva primera mesura de ressò mediàtic, i li estan arribant crítiques per totes bandes. Personalment no acabo d’entendre la nova campanya de socis. Els increments de preus arriben en un moment delicat per a l’entitat i després d’un curs nefast. El club ara mateix no té definit cap full de ruta. Falta una estructura clara de cap on es vol anar i com es vol caminar en tot aquest trajecte. Els cops de volant són una constant en la història de l’Espanyol, però ara el soci pateix una desafecció profunda que cal corregir. Els sentiments es contraposen amb la posició de Guasch. El directiu ha mostrat personalitat per implementar un moviment de difícil digestió. El temps li donarà o traurà raons però de moment només s’emporta clatellots i molts pensen que està boig.