D’ençà de l’adéu de Xavi Pascual de la banqueta del primer equip del Barça de bàsquet, que la secció amb més pressupost del club ha anat de desgavell en desgavell. La marxa del tècnic de Gavà, que va guanyar 19 títols en la seva etapa al capdavant de l’equip, va anar acompanyada de la presentació d’un nou model en què es volia traslladar al bàsquet, si fa o no fa, el que sempre s’intenta fer en el futbol; és a dir, potenciar el talent propi, que diversos joves del planter nodrissin la plantilla del primer equip i que la seva presència fos cada cop més nombrosa, també pel que fa als minuts. Rodrigo de la Fuente, l’aleshores secretari tècnic de la secció, va encomanar el projecte a Georgios Bartzokas, un entrenador de renom però que va ser acomiadat després del seu primer any de contracte després de signar una temporada absolutament decebedora. Van portar-li diversos jugadors, pocs d’alt nivell, i el més preocupant és que d’apostar per gent de la casa, el que, en teoria, era el nou model, ni rastre.

Malgrat això, Albert Soler, el director d’esports professionals, va insistir en què el model no havia fracassat però si la seva aplicació i l’elecció de les persones per dur-lo a terme. Després de l’adéu de l’entrenador grec es va degradar Rodrigo de la Fuente i se li va donar tot el poder a Nacho Rodríguez. El model, però, en teoria no canviava. Van fitxar, aleshores, Sito Alonso, i la situació no tan sols no va millorar sinó que va anar a pitjor. Molts fitxatges, alguns de baix nivell, i zero confiança en jugadors de la base. Kurucs, un jove letó que havia debutat amb Bartzokas, va seguir jugant amb el B i ara acaba de fitxar per l’NBA, pels Brooklyn Nets. Possiblement no tingui nivell per jugar en la millor lliga del món però sí per formar part del primer equip del Barça. Amb Sito Alonso i Pesic només ha jugat en sis partits de l’ACB i en quatre de l’Eurolliga. Marc Garcia, un altre dels joves més destacats també ha acabat al B després de lesionar-se i Vezenkov, al qual van negar-li una sortida a l’NBA ha estat absent en moltíssims partits. I mentrestant han arribat jugadors de poca qualitat com Reynolds, Edwin Jackson o Pressey quan la plantilla ja era de 13 nòmines.

Ahir el FC Barcelona va anunciar que Svetislav Pesic ha renovat per una temporada més. Donar-li només un any ja és una primera declaració d’intencions. Ningú no discutirà que és un bon entrenador, guanyador i amb experiència, però no s’ha d’oblidar que fa un any no entrenava i que ja té 68 anys. Com a revulsiu va funcionar i l’equip va guanyar la copa del Rei però malgrat millorar el rendiment global del grup no es pot afirmar que s’hagi vist la millor versió de tots els jugadors. A més a més, Pesic està més acostumat a treballar amb gent consagrada i no pas amb joves. Amb ell en aquests mesos els de la base no han tingut minuts, ni els de l’A ni els del B. Aleix Font i Diagné han entrenat amb el primer equip però no han tingut minuts, ni tan sols contra els equips més fluixos de l’ACB. Poden esgrimir que existien les urgències però contra el Betis es va vèncer per 121 a 56 i no va jugar cap jove.

La renovació de Pesic sembla una nova fugida endavant, que no es té clar quin projecte es vol per la secció i que desacredita de nou Albert Soler i Nacho Rodríguez perquè qui renova el tècnic serbi és el president Josep Maria Bartomeu, amb qui manté una excel·lent relació des del 2003.