Pesic no només s’ha guanyat la renovació per la impossibilitat o incapacitat del Barça de fitxar Saras Jasikevicius. Quan va arribar al febrer les metàfores sobre el Titanic i l’equip blaugrana es quedaven curtes. Els jugadors no només havien abandonat qualsevol esperança de fer alguna cosa amb Sito Alonso sinó que, quan se’ls veia sobre la pista, era evident que havien també perdut la mínima confiança que s’exigeix quants jugues en un club com el FC Barcelona. Pesic, ras i curt, va evitar que el vaixell naufragués i que la crisi s’emportés per davant algú de més amunt. Va haver de ser directament el president, Josep Maria Bartomeu, qui trobés la solució d’urgència davant la incapacitat dels responsables de la secció de reaccionar. El comportament, rendiment, ambició, il·lusió de Pesic i els seus ajudants fan que la renovació del tècnic sigui més que merescuda, sobretot si ell és el primer que se sent amb forces per fer remuntar la secció. Una altra cosa serà la configuració de la plantilla. El primer problema greu ja és sobre la taula. El club ha comunicat a Navarro –amb el beneplàcit de Pesic– que prefereix que no continuï al primer equip, cosa que el jugador no comparteix. Convèncer-lo no serà fàcil i és el primer desafiament per al curs 2018/2019.