La música de la ruleta d’un casino sona com un timbal dins del cap dels aficionats de l’Espanyol. Rien ne va plus, diu el crupier amb aire místic des de la central xinesa. Les cartes ja estan marcades i la sort blanc-i-blava es dibuixarà en les properes setmanes. Fins ara l’Espanyol només s’ha mogut amb intenció per netejar deute i equilibrar el pressupost a 30 de juny. El traspàs de Gerard Moreno responia a aquesta finalitat. Els dies han anat passant i el seguidor de carrer no ha vist cap altre moviment en el mercat i el futbolista més engrescador porta el nom de Borja Iglesias. La darrera setmana ha estat clau a la seu de Rastar Group. Allà es va traçar l’estratègia a seguir el proper curs. Pensar més enllà, i coneixent la realitat periquita, sembla un exercici d’alt risc. Un brindis al sol per justificar plans quinquennals, siderals o estel·lars que mai es compleixen. El paper tot ho aguanta. Serà aquest nou full de ruta que ha cuinat Chen amb Perarnau, Guasch i Rubi el definitiu, el bo? De moment, els dubtes són més que raonables i dins de la cosmologia blanc-i-blava surten satèl·lits que critiquen el que s’ha fet els dos últims anys com Quique Sánchez Flores. L’extècnic ha catalogat de “projecte fantasma” el que ha fet Chen els dos últims anys a l’Espanyol. El madrileny té part de raó. Ara mateix el club és un tortell sense fonaments visibles. Jo no els veig. L’única esperança és la il·lusió gegantina amb què ha aterrat Rubi a la banqueta, però si no li donen eines pot acabat sepultat. A veure.