D’un temps ençà tinc la sen­sació que el món de l’esport en gene­ral i del fut­bol en par­ti­cu­lar ja no ens tenen el res­pecte d’abans. Sem­bla com si tot­hom pensés que pot menys­prear el Barça i riure’s de la seva direc­tiva, del pre­si­dent i del bar­ce­lo­nisme. No ens pre­nen seri­o­sa­ment i hem per­dut en la FIFA i la UEFA. Fins i tot alguns juga­dors s’atre­vei­xen a menys­prear el nos­tre club i jugar amb el sen­ti­ment del bar­ce­lo­nisme.

Posaré un exem­ple perquè tin­guem clar que la cosa no és broma i el pro­blema és cer­ta­ment pre­o­cu­pant. El cas Gri­ez­mann ha estat com un gerro d’aigua freda que ens ha fet des­per­tar d’un somni que no era res més que un record de temps pas­sats, quan encara se’ns con­si­de­rava com un dels tres clubs més potents i res­pec­tats del món, si no el que més. El que ha pas­sat és que dos juga­dors han vol­gut treure pro­fit en ter­mes de diners o imatge d’una situ­ació diguem-ne gens adi­ent per fer invents. A més, no els ha pre­o­cu­pat jugar amb els sen­ti­ments dels afi­ci­o­nats del Barça i de l’Atlético de Madrid. Aquesta falta de mà esquerra en forma de brossa tele­vi­siva és la viva imatge que el Barça ha per­dut la força i el res­pecte que tenia fins fa poc temps. Gri­ez­mann ha demos­trat ser un imma­dur i un mal­criat, fet que es veia a venir i suposo que no sorprèn ningú... Pot­ser a la direc­tiva del Barça sí, qui sap. Però el que ha fet Piqué, sota el meu punt de vista, és jugar amb el Barça, amb els sen­ti­ments del bar­ce­lo­nisme, i ha estat una falta de res­pecte fla­grant cap a la junta direc­tiva i, molt espe­ci­al­ment, cap al pre­si­dent. No ens obli­dem que van sor­tir con­ver­ses deli­ca­des entre el Barça i el juga­dor. Un dels nos­tres juga­dors amb més pes din­tre i fora del camp s’ha permès el luxe d’ante­po­sar els seus pro­pis interes­sos als del Barça i el bar­ce­lo­nisme. I aquest senyor, diuen, vol ser pre­si­dent del Barça. O, pot­ser, és per això que ho ha fet? Sigui el que sigui, no es pot accep­tar de cap de les mane­res. Cadascú pot fer el que vul­gui (en Piqué sem­pre ho fa) però no tot és ade­quat ni accep­ta­ble. És de con­cepte, no es pot uti­lit­zar el Barça ni jugar amb els sen­ti­ments del bar­ce­lo­nisme... De cap de les mane­res.

La solució per cap­gi­rar-ho tot ple­gat comença per reconèixer aquesta posició de feblesa i tre­ba­llar amb gent ade­quada per tor­nar a ser el que érem. També s’ha de tenir molt clar el pro­jecte i les línies ver­me­lles que no es poden cre­uar i Piqué n’ha cre­uat una de molt ver­me­lla. Com a bar­ce­lo­nista, encara espero les dis­cul­pes... Com a mínim.