Després de dues temporades en l’ostracisme, el Barça no es pot permetre un altre fracàs en l’Eurolliga si no vol córrer el risc que s’alcin més veus a la junta reclament els 25 milions de pressupost de la secció de bàsquet. La pregunta, un punt obscena, és si es pot anar per Europa amb 25 milions. I la resposta és que sí... si el club s’explica bé.

El Zalgiris ha arribat a la final a quatre amb 9 milions. Però no ens enganyem, ni conservant la mateixa plantilla, Jasikevicius inclòs, és probable que aconseguís repetir la proesa. Una presència tan extemporània –en termes econòmics– en la final a quatre no s’havia donat mai des que l’Eurolliga ha arribat a la maduresa.

El Barça, que ha acabat renovant un home de tanta garantia com Pesic, no ha amagat que va sondejar Jasikevicius. Carismàtic, amb capacitat de generar consens i –ara demostrat– capaç de construir grans projectes, el lituà hauria estat un projecte de present i de futur. Però els moviments que demanava fer en la plantilla no es paguen amb 25 milions. Saras, sabia perfectament on es ficava, la pressió que envolta el Barça –ara ja no per guanyar, sinó per ser entre els quatre millors, cosa que no passa des del 2014– i volia tenir arguments a la pista. El Barça ha guanyat dues Eurolligues. En la primera (2003) va fitxar els millors (Jasikevicius, Bodiroga, Fucka i Pesic). En la segona (2010), Xavi Pascual tenia una gran plantilla i va aconseguir que jugués a un nivell celestial.

Amb 25 milions el Barça no té accés a la primera classe, als indiscutibles top del bàsquet a Europa a menys que opti per una rotació de 12 que ja s’ha demostrat insuficient per assumir una temporada que se’n va per sobre dels 70 partits. Amb 35 milions fins i tot la portera de Bartomeu sabria fer l’equip campió. Però 25 ja et situen en la meitat alta del rànquing de pressupostos i, administrats amb criteri, sense extravagàncies, pensant com es juga avui el bàsquet a Europa i posant la plantilla amb bones mans, han de permetre jugar els quarts i quan les coses surtin bé, ser equip de final a quatre.

Hi ha dues maneres de guanyar: amb el pressupost dels grans (Fenerbahçe, CSKA...) i, a més, fent-ho bé, o fent més equip que plantilla i sublimant a la pista. Per descomptat, tens més números amb la primera opció. I això és el que s’ha de tenir clar per ser just en els judicis.