Opinió

Els espartans de Wimbledon

El grec Stefanos Tsitsipas ha celebrat per primer cop el passi als vuitens de final d’un Grand Slam

La vulnerabilitat de Nadal sobre herba és inversament proporcional a la inexpugnabilitat de Federer. No hi ha cap dubte que el vuit cops campió és el màxim favorit, però això no exclou que després d’absències i derrotes prematures el nivell del balear enguany a Londres és molt superior al que havia ofert en els últims anys. El gran mèrit del manacorí és haver guanyat dos cops el títol (2008 i 2010) i haver derrotat en la final del 2008 –divendres va fer 10 anys– Federer a la catedral en una superfície que és l’antítesi de la terra batuda, la seva de capçalera. El duel citat del 2008 està catalogat com un dels millors de la història de l’All England Club. Deu anys després, tots dos continuen al capdamunt.

Fa de mal dir, però Djokovic, campió el 2011, el 2014 i el 2015 –sembla que molta gent ho ha oblidat–, també consta en les apostes perquè ha completat una primera setmana prou digna, exhibint sobretot molt de caràcter dissabte contra l’ídol local Kyle Edmund en un ambient de “copa Davis”. Certament, cap dels tres ha jugat contra cap primera espasa, però en herba, tret de Federer, la incertesa s’accentua. A Wimbledon 2018, però, també hi ha saba nova.

Quan Stefanos Tsitsipas va viure la seva eclosió a Barcelona arribant a la final del Godó, els reportatges sobre la seva vida i miracles –en aquest cas no és simplement una frase feta perquè va estar a punt de morir ofegat a l’Egeu i el seu pare el va salvar– ja remarcaven el fet curiós que l’herba era la seva superfície predilecta i que Federer era el seu ídol, admiració que comparteix amb bona part dels humans. El grec ha celebrat per primer cop en la seva carrera el passi a la quarta eliminatòria, els vuitens de final, d’un Grand Slam. En la sala de premsa, quan li van preguntar d’on havia heretat l’esperit combatiu, va afirmar que d’Esparta. Com? De seguida va aclarir, somrient: “Després d’haver vist la pel·lícula, soc espartà. Faig broma, sempre he estat un lluitador.” El seu pròxim rival serà el rei persa Jerjes I –Jerjes el gran–, contra el qual haurà de reescriure la història de la batalla de les Termòpiles de la Segona Guerra Mèdica, l’escena culminant de la pel·lícula 300. O sigui, traduït al món ATP, el nord-americà John Isner: 2m08 i 113 aces en tres partits.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.