Entre l’ambició i la resignació
L’Espanyol està construint un nou projecte on la llosa del passat més recent, el dels salaris milionaris i les fitxes disparades, són la factura que ha de corregir el club al llarg d’aquest estiu. Uns mals dels quals no farà net l’entitat en un tancar i obrir d’ulls. La cosa va per llarg i això s’ha convertit en un veritable punt d’ancoratge que ha agafat encara més volada per les restriccions del mercat xinès. La impossibilitat de Rastar Group d’invertir en l’Espanyol i l’afegitó d’una massa salarial disparada fa que el club visqui una tempesta perfecta. Enmig d’aquesta situació els nous tècnics han de cosir un equip competitiu. Pel camí ha marxat Gerard Moreno i ara la pregunta que es fa tothom és què passarà amb David López. El punt d’ambició fa pensar que s’ha de quedar per solidificar el projecte. El club no es pot permetre perdre en un mateix mercat dues peces bàsiques del seu onze titular. Però l’estabilitat pressupostària mana i tot indica que el santcugatenc haurà d’enfilar la porta de sortida. Ara mateix l’únic futbolista amb pes específic per protagonitzar una bona venda és ell. “En l’Espanyol les hem vist de tots els colors però sempre ens acabem venent els millors”, es sincerava Víctor Sánchez en una entrevista a L’Esportiu. Una resignació de qui ja ha viscut aquesta situació de manera continuada en el temps. La qüestió és per quina quantitat deixarà marxar l’Espanyol un dels seus pilars bàsics i quin percentatge podrà reinvertir per millorar l’equip i no diluir-se pel camí.