L’equip de govern de la capital catalana està revisant la política municipal respecte als grans esdeveniments esportius. Com a mínim, això es desprèn de l’entrevista a la comissionada d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, Marta Carranza. Plantejar a la LEN la capitalitat europea del waterpolo és una bona idea que ara s’ha d’omplir de contingut i aprofitar el projecte per fomentar-ne la pràctica en l’àmbit popular i convertir el waterpolo en un signe d’identitat esportiva del país, com ja ho són l’hoquei i el patinatge.

Barcelona no vol entrar en la subhasta pel mundial d’atletisme al preu de partida que marca la IAAF, i és lògic, però el discurs, com en el cas del vell projecte de candidatura de país per als Jocs d’hivern, ha canviat. Cada formació té prioritats en la seva acció de govern, i fins ara l’equip de Colau havia posat el focus sobretot en l’esport popular. S’ha de celebrar que els grans esdeveniments hagin deixat de ser percebuts com un problema i passin a formar part de les declaracions d’intencions i, en algun cas, de realitats materialitzades, com en la recuperació del primer tram del ral·li RACC del campionat del món. Tampoc passa per alt la consideració de la comissionada que l’esport sigui una eina i un motor econòmic per a la ciutat. Això sí que és un canvi de paradigma.