Digne, Mina, Bayer
Amb quatre anys de diferència el Barça ha passat de desglaçar divuit milions per Rakitic a cobrar-ne vint pel traspàs de Digne i negociar-ne quaranta per la sortida de Mina. Així, doncs, seguint la lògica de la fluctuació del valor sobre la persona física, el meu caixet futbolístic ha deixat de ser el d’un entrepà de xoriço florit per tenir el preu monetari de 3.500 euros amb dinar inclòs a la ciutat esportiva. L’explicació és objectiva. Un cop expulsats els dinou quilos adquirits gràcies a la constància d’elevar el braç dret per transportar a la boca calories ensucrades –ai, Rivera, ja t’havies escalfat– donaria qualitat a l’equip a partir del minut noranta amb pilotades anàrquiques per tal de defensar un marcador favorable, també seria útil als entrenaments amb el clàssic exercici de tornar l’esfèrica als companys perquè rebentin el porter suplent, i finalment, atendria la premsa utilitzant subordinades substantives de complement directe amb aforismes de Jorge Bucay; és més, no veuria de mal ull impartir classes de català al vestidor amb l’ajuda d’entrevistes d’en Ferran Adrià per reforçar la seva autoestima lingüística, i acabar amb el discurs d’en Francesc Macià proclamant la República abans de ser anul·lada, per allò d’entendre el context polític del país. En fi, espero que l’article arribi al Pep Segura i s’ho plantegin. La fitxa evidentment no seria un problema; amb el doble del meu sou actual ja estaria content. Evidentment, portaria tupper si la cuina no estigués operativa. Gràcies.