Opinió

Miratge esvanit

Quan després de la sequera futbolística postmundial vaig poder veure el primer partit de la gira del Barça als Estats Units, contra el Tottenham, vaig quedar meravellat. Un Barça absolutament renovat brillava pel seu bon futbol. Amb una defensa segura amb el poc valorat Marlon i el discret Lenglet, regnava al mig del camp amb Sergi Roberto i Artur. Rafinha, en una actuació plena d’energia, excel·lia per la dreta i va tenir una col·laboració decisiva en els dos gols. Després, a la segona part, amb la desfilada de canvis ja no calia exigència sinó simple observació. Després d’aquesta exhibició ja hi devia intervenir l’entrenador, i la cosa es va espatllar fins a la ineficàcia i derrota en el darrer partit davant de l’apedaçat Milan. De bon començament Artur per l’esquerra, Rafinha com a mig defensiu i Sergi Roberto tocant bé totes les pilotes però sense poder fer la passada genial que les desmarcades del primer dia li possibilitaven. Suposo que aquest Barça rom permetrà brillar al geni oficial, Messi, no fos cas que tinguéssim la temptació de fer un paquet amb tots els titulars, vendre’ls, pagar el nou estadi, tenir un bon romanent de caixa i seguir jugant bé. Fa mandra, després d’aquest miratge, tornar a veure com tot el joc passa per Messi, com Luis Suárez es baralla tot el partit amb les defenses per acabar fent un gol, i Alba repetint pujades per aconseguir un parell de moments d’eficàcia. Resta gaudir de nou amb l’harmonia del doble pivot Rakitic-Busquets que ens va alegrar la fi de la temporada passada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.