Opinió

Jugadors i tècnics de proximitat

El mateix director esportiu que creu en l’entrenador de km 0 no pot ser tan idiota per anar a fitxar jugadors a la fi del món sense raons de pes

En el bàsquet del segle XXI, de l’scouting a l’abast de tothom amb una mica de ganes i temps, resulta que Svetislav Pesic és l’únic entrenador de l’ACB nascut fora de l’Estat espanyol. No me’n puc estar de dir que dels 18 tècnics, 7 són catalans, però això no va de qüestions identitàries. S’ha de veure si la tendència es consolida però és seguríssim que els directors esportius dels clubs de l’ACB no són idiotes i si fitxen entrenadors de quilòmetre zero és perquè pensen que l’equació entre talent, capacitat de lideratge, coneixement de l’entorn i cost econòmic els surt favorable. Tant és així que tres clubs han posat els seus equips en mans de tècnics que s’estrenen com a primer entrenador a la lliga.

Els mateixos directors esportius –i tampoc els entrenadors, que alguna cosa hi tenen a dir– no poden ser tan estúpids per anar a buscar per l’últim racó del món la majoria de jugadors si el producte de quilòmetre zero els funciona. En l’equació que esmentava abans, canvieu el coneixement de l’entorn que se li exigeix a l’entrenador per la capacitat d’integració que se li valora al jugador. I el resultat és molt majoritari a favor del jugador forà. I la conclusió, tan simple com perillosament simplista, és fàcil: el producte dels planters punxa en alguna de les variables i surt perdent en l’anàlisi. Sobta, quan les seleccions espanyoles acostumen a visitar els podis europeus i mundials en categories de formació, però els requisits del món professional van més enllà del talent i no són tants els jugadors formats als planters dels clubs de la FEB que són aptes per a una lliga professional potent.

Hi ha una dada que si s’analitza bé és definitiva: només un 15 per cent de les entrades de jugadors dels equips ACB (13 de 84) corresponen a jugadors de l’Estat espanyol i d’aquests, pràcticament la meitat es poden interpretar en clau de necessitat per complir el contingent mínim (quatre jugadors de formació per equip). És evident que si hi ha tan pocs moviments és perquè el jugador de proximitat és un bé escàs i preuat i els clubs, o bé els tenen lligats sota contracte o bé els han renovat. I buscar-hi solucions proteccionistes com fan alguns només condueix a cronificar la situació que diuen que volen combatre. Que reflexionin a l’ABP i a la FEB.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.