La lliga és llarga com un dia sense pa. Un mínim seny dicta evitar conclusions quan tot just hem vist l’estrena. Tot i així, les treus perquè Messi continua essent alfa i omega, començament i final de les anàlisis. Tant se val que reivindiquem l’agost com a territori exclusiu de platja i vacances, malgrat que l’aprofiti Javier Tebas per traure reglaments contraris a la llibertat d’expressió que passen desapercebuts i han de provocar, forçosament, explicacions de la directiva, en cas de donar-hi suport. Tant se val si ens sorprenem per l’alineació de Valverde, plantejada en funció d’un modest adversari sota l’excusa de tapar-li les contres, com si el Barça hagués de témer l’Alabés. És igual que no juguin els reforços, perquè Messi és el Rei Sol que tot ho enlluerna des de fa quinze temporades, una eternitat que ha passat volant. Entre que va signar el gol 5.000 a la lliga fa només nou anys i es va inventar, murri com ell sol, el 6.000, les estadístiques dicten que aquest artista incomparable ha intervingut en 462 gols del recorregut que emmarca l’època de glòria, marcant o assistint gairebé en la meitat d’ells, una altra barbaritat per afegir al seu infinit full de mèrits. En plena maduresa, el geni ja no es conforma marcant-ne un parell i estavellant dues pilotes al pal, també articula els pensaments quan toca parlar i du el braçalet de capità. La seva ascendència encara creix. I té credibilitat, et convenç quasi per força quan es compromet en el Gamper a perseguir la consecució d’una nova Champions, marcant les prioritats com només ell les pot fixar. D’un altre interlocutor segurament en dubtaries, però si és Leo qui ho proclama, t’has de confortar en l’expectativa. És Messi qui fixa els objectius de curs de manera ambiciosa, sorprenent i desacostumada en casa tan conservadora i primmirada. Ell ens evita caure en una mena de forat negre.

En la folgança d’agost, Messi s’encarrega de despatxar la feina sense aparent dificultat. No importa la comparsa, tampoc aquest insòlit mig del camp d’inici que no s’aguantava per enlloc, a menys que Valverde pretengués guardar dol per l’absent Iniesta i volgués homenatjar els protagonistes del darrer curs. Tal com comença a ser costum, ni la pilota roda a velocitat d’èxit ni alguns pilars rendeixen ja el primer dia, amb esment especial per un Suárez difícil de reconèixer. Tant se val, tenim Messi. El Barça té millor equip? Ja ho veurem. De moment, atenent els recursos primaris de la parròquia, destaca la certesa de recórrer al mirall per comprovar que el màxim adversari ha perdut un tou de gols sense l’egòlatra i patiran si volen conservar poder i autoritat continental. El Vell Continent. En sinònim futbolístic, la Champions, amb la tensió gens inconscient de guanyar-ne més mentre comptem amb Messi. Si ell rutlla a gust, tot resultarà possible a partir de la seva formidable ascendència, cada cop major. Ben mirat i en altres paraules, estrenem curs seguint les pautes acostumades. Tot gira al voltant de l’argentí, tot queda convertit en minúcia si ell decideix intervenir. No ens hem mogut de lloc, d’on érem. Després d’aquest únic dogma irrefutable, ja podem tornar al mar i estirar les vacances. Tot seguirà igual mentre vulgui Messi, capaç de tapar errades tan flagrants com la barroera manera d’acomiadar un mite com Navarro.