El triomf de l’Espanyol contra el València i les expectatives que genera la nova i palpablement diferenciada identitat futbolística conviuen amb una altra realitat, la de la baixa capacitat de convocatòria d’aficionats.

El mèrit de la mutació esportiva és de Rubi. La plantilla és la mateixa que la del curs passat amb un sol canvi –i no menor, la pèrdua del màxim golejador Gerard Moreno, substituït per Borja Iglesias– i, tot i això, el seu futbol ha evolucionat i és als antípodes del passat.

Però justament perquè entre els al·licients per acudir a Cornellà no hi ha les novetats, la responsabilitat dels només 18.714 seguidors en el primer partit a casa és tota del club. Són molt pocs més que en l’estrena d’un any enrere (18.383), quan el rival d’aquell 27 d’agost (el Leganés) no era ni la meitat d’atractiu que el de diumenge. I només faltaria que no fossin més, perquè el curs 2017/18 és el pitjor dels nou a Cornellà-el Prat (17.645 aficionats de mitjana, per 27.860 de l’any de l’estrena).

És estiu i a les sis de la tarda fa calor, però el que més escalda l’aficionat blanc-i-blau és l’increment de preu de l’abonament –més inoportú, impossible– i l’absència de reforços. Al club li han concedit un petit augment del sostre salarial. Té tres dies per treure’n profit i millorar l’oferta.