La visita del COI per descobrir i validar ubicacions de les seus d’uns encara hipotètics Jocs Olímpics d’hivern a Catalunya és la primera oportunitat per mostrar una candidatura possibilista i alhora convincent. Es tracta d’una visita tècnica, però que els poders públics i institucions implicats farien bé d’aprofitar per posar les bases d’uns consensos tan amplis com sigui possible, sobretot per blindar-los davant un possible canvi de color polític. Els Jocs de Barcelona-Pirineus són un esdeveniment de prou magnitud per no exposar-los als partidismes.

La filosofia de sortida ha canviat. El COI prioritza la tranquil·litat i l’eficiència. Ha assimilat que li convé fugir de plantejaments faraònics i apostar per instal·lacions sostenibles o, en tot cas, temporals, i per seus segures i estables al preu d’una certa contenció i sobrietat, com ha passat amb la designació simultània de les seus d’estiu del 2024 (París) i 2028 (Los Angeles). A més, en el cas que ens ocupa, la injecció econòmica del COI seria gairebé de dos terços del cost final.

El plantejament és per al 2030, però faríem bé de treballar per, si el COI no veu clara la seu per al 2026, poder-hi donar resposta. A més del prestigi i la imatge de país resolutiu, econòmicament serien encara més favorables.