L’episodi de la retirada de Juan Carlos Navarro pot acabar més bé o més malament, però el que va quedar clar ahir és que no ha acabat. Perquè es recondueixi de la manera que es mereix el llegendari jugador, tant ell com el Barça hi hauran de posar de la seva part. El president Bartomeu va fer un primer pas admetent que el procés s’hauria pogut fer d’una altra manera, però no n’hi ha prou amb aquest gest, ni amb la retirada de samarreta –més que obligada–, ni amb un homenatge que és d’absoluta justícia. Pel que fa a Navarro, és manifest que necessita temps per metabolitzar una retirada a contracor i perquè l’estiu més difícil de la seva vida acabi sent el punt de partida d’un nou repte personal. Amb la correcció preceptiva, no va amagar les discrepàncies ni l’enuig que l’ha acompanyat, i això també l’honora.

Durant els actes de comiat d’Andrés Iniesta, el Barça va demostrar que sap gestionar l’adeu de les seves llegendes. Segur que amb el manxec va ser més fàcil perquè hi va haver més temps, perquè més temps es va traduir en més franquesa i, sobretot, perquè en el cas de Navarro se li ha acabat imposant una decisió que ell no compartia. La feina de tots és reconduir la divergència per reparar un final que el barcelonisme està vivint amb el cor una mica encongit.