Progressivament totes les categories del futbol de base català van iniciant els seus respectius campionats. Deixem enrere les altes, les baixes, la pretemporada... Comença la competició i, amb aquesta, la il·lusió de pares i mares que el seus fills puguin arribar a convertir-se en el nou Messi o la nova Lieke Martens. A vegades, alguns pares i mares traslladen, directament o indirecta, les seves inquietuds, angoixes, projectes, somnis o il·lusions sobre el terreny de joc. Un espai on el seu fill intenta passar-s’ho bé amb els companys. Si més no, aquest hauria de ser el propòsit. Els crits; els retrets; els insuls envers l’àrbitre, els rivals i fins i tot als companys desvirtuen la finalitat d’un esport en què s’hauria de compaginar la formació de valors relacionats amb la companyonia i la solidaritat, amb aprendre a guanyar i a perdre.

Molts dels que llegiu aquestes línies heu jugat a futbol. És l’esport menys elitista i més representatiu de la societat. En els equips d’elit hi juguen els millors, prescindint de les seves creences polítiques i/o religioses, nacionalitats o el poder adquisitiu de les seves famílies. Els entrenadors de Barça, Espanyol, Damm o Girona, per posar alguns exemples ben significatius, conformen les seves plantilles amb els millors jugadors que tenen a l’abast sense cap altre criteri que la seva qualitat. Els vestidors són una amalgama de les realitats de la nostra societat, i aquesta manca d’uniformitat no evita que els jugadors o jugadores vagin en la mateixa direcció.

Un equip de futbol és un centre de confluència de diferents inquietuds, necessitats i pensaments. És un esport d’equip i les individualitats serveixen per sumar aspectes positius al col·lectiu. És sabut i reconegut per la majoria d’afeccionats que Messi és el millor jugador del món, però també és sabut que sense els seus companys no tindria el reconeixement actual. El mateix passa en qualsevol equip del món. Pares i mares, heu de saber que no tindreu un Messi a casa, però que gràcies al futbol tindreu un fill amb uns valors que li aniran molt bé en el futur. Entre tots els que estimem el futbol hauríem d’aconseguir que tots els nois i noies a qui els agrada el futbol siguin feliços colpejant una pilota tant sigui al Camp Nou, al municipal d’Ulldecona o a les Esplanes de Llançà.