Serà molt difícil, per no dir impossible, posar tothom d’acord amb l’expulsió de Lenglet a instàncies del VAR en el duel català entre el Barça i el Girona. On Del Cerro Grande i Gil Manzano van veure intenció i, per tant, agressió, molts d’altres, entre els quals m’incloc, entenem que sí que va existir el contacte, això és evident, però que aquest ve precedit d’una falta de Pere Pons que va desequilibrar el francès en passar-se de frenada. La fotografia potser sí que el deixa retratat, però si ens ho mirem a temps real som molts els que, com Valverde, ho consideren una topada fortuïta i que, de cap de les maneres, mereixia l’expulsió. D’aquest tema, però, ja se n’ha parlat prou i, com que no es trobarà una posició comuna, m’agradaria centrar-me en altres aspectes que va deixar el partit del Camp Nou i que, aquests, sí que tenen solució.

El primer d’aquests és que el Barça de Valverde ha perdut solidesa defensiva aquesta temporada i que ha augmentat la sensació de fragilitat respecte a la temporada anterior. Ara mateix aquest és el principal problema que el tècnic té sobre la taula i el primer que cal solucionar perquè en partits contra els grans o de la Champions algunes errades que s’han tingut fins ara no es poden arreglar. No és normal que el Barça hagi encaixat cinc gols quan només s’han disputat cinc jornades de la lliga. Només contra l’Alavés i el Valladolid es va deixar la porteria a zero però d’ocasions per fer algun gol en van tenir, i més d’una. Els motius poden ser diversos, però és un fet que la parella de centrals titular, Piqué i Umtiti, encara no està al seu màxim nivell, però el principal problema seria que l’engranatge de l’equip encara no està del tot greixat i que pel camí s’ha canviat el sistema perquè l’aposta ara torna a ser el 4-3-3, amb el trident atacant que formen Messi, Luis Suárez i Dembélé. Per mi, un encert absolut però cal treballar perquè amb aquest nou dibuix no es perdi consistència defensiva. Això implica fer una bona pressió a camp contrari, que hi hagi una bona col·locació sobre la gespa, solidaritat entre els jugadors i concentració absoluta. Res que no es pugui millorar en aquests moments del campionat. Però cal posar-s’hi ràpid.

En l’aspecte positiu, em quedo de nou amb el lideratge que està tenint Messi com a capità. Se’l veu amb moltíssima motivació i més implicat que mai. Pel que fa a rendiment esportiu, com gairebé sempre, va ser el millor, ja no només pel gol i per les dues faltes que van estar a punt de ser-ho, sinó perquè va ser qui més futbol va generar i va estirar del carro en els moments complicats. Precisament, l’orgull i la fam competitiva de l’equip és un dels altres valors a conservar. Ni anant al darrere en el resultat i jugant amb un futbolista menys l’equip es va donar per derrotat sinó que va intentar buscar la victòria fins al final, encara que de forces no anessin sobrats. Cal tenir en compte, també, que l’equip està demostrant bastanta efectivitat ofensiva en aquest inici de campionat.

Va ser una pena que l’expulsió de Lenglet condicionés tant el partit perquè molt probablement hauríem pogut veure més minuts sobre la gespa els tres fitxatges que van ser titulars contra el Girona. Fins a la jugada el defensa francès estava jugant bé i Arturo Vidal, assistent en el gol de Messi, i Arthur buscaven el seu espai i guanyar confiança fins que, amb tot en contra, Valverde va confiar en la primera unitat.