Sembla que en comptes d’una lliga de futbol estiguem fent una cursa per etapes. Els dos presumptes líders es van seguint a roda sense destacar-se. La setmana passada, la dels tres partits, el Barça va perdre l’oportunitat de distanciar-se amb set punts del Madrid i aquest de fer-ho amb cinc sobre el Barça, si un hagués guanyat tots els partits i l’altre s’hagués mantingut amb els resultats que ha fet. Al capdavall, amb compromisos externs com ara la Champions, tots dos es deuen preparar doncs per a l’esprint final. Alguns havien profetitzat la crisi actual del Barça. L’equip titular el formen els mateixos de l’any passat amb un any més. I el rendiment es nota. Malgrat que en la passada lliga hi va haver els reforços de Dembélé i Coutinho, més joves, no hi ha hagut gent nova a la defensa i més amb la carència anunciada, a la fi compartida per l’entrenador, que no hi ha recanvi de Piqué. Quan hem vist partits on els centrals no han estat al cent per cent, hem recordat molt Mina, traspassat per fer caixa. I quan hem hagut de recórrer a Lenglet hem vist una nova lliçó del Sevilla que ens l’ha venut i per menys de la meitat ha comprat l’ex del Barça Sergi Gómez –quin marcatge va fer a Bale!–, que formava una parella ideal amb Marc Bartra. Si haguéssim cregut en els de casa ara hauríem tingut uns relleus de primera. Ves que encara no trobem a faltar Palencia. Tothom està esperant que Valverde torni a fer un sistema fiable. Amb Rakitic i Busquets al doble pivot, l’any passat ho va aconseguir.