Ale­ma­nya tor­narà a ser el cen­tre d’interès fut­bolístic el 2024. La UEFA ja ha triat, i els teu­tons orga­nit­za­ran l’Euro­copa d’aquell any. La decisió de la UEFA és més que encer­tada, sobre­tot perquè l’altra can­di­data era Tur­quia, país en què la ines­ta­bi­li­tat política ha estat notícia els dar­rers anys.

La desig­nació d’Ale­ma­nya s’ha basat en tres pun­tals. En pri­mer lloc, perquè “els deu esta­dis de l’oferta ofe­rei­xen una infra­es­truc­tura exis­tent de bon nivell”. Cer­ta­ment, el mun­dial 2006 va per­me­tre a la Bun­des­liga comp­tar amb esce­na­ris immi­llo­ra­bles, així com els clubs ale­manys van ser pio­ners en la uti­lit­zació dels esta­dis per maxi­mit­zar l’experiència dels afi­ci­o­nats. Els esta­dis de la Bun­des­liga, per exem­ple, van ser dels pri­mers a fer negoci amb les loca­li­tats VIP. En segon lloc, les seus estan rela­ti­va­ment a prop per des­plaçar el volum d’afi­ci­o­nats d’un esde­ve­ni­ment com aquest. Les comu­ni­ca­ci­ons a Ale­ma­nya són, sens dubte, molt millors que a l’Ori­ent Mitjà.

Però hi ha un ter­cer aspecte que, des del meu punt de vista, és clau: s’ha pri­o­rit­zat la sos­te­ni­bi­li­tat de la can­di­da­tura. És a dir, ja no val usar els media events per acon­se­guir recur­sos per fer grans inver­si­ons econòmiques que, pot­ser, no es podran amor­tit­zar mai. Per una banda, Tur­quia havia de remo­de­lar tres esta­dis, total­ment o par­cial. De l’altra, tot­hom sap que els grans esde­ve­ni­ments han estat còmpli­ces del blan­queig de deter­mi­nats governs auto­ri­ta­ris (xinès, rus o qatarià), que amb els diners que arri­ben per abri­llan­tar el país inten­ten tei­xir estratègies de diplomàcia pública per repo­si­ci­o­nar-se en el tau­ler d’escacs glo­bal.

També a Erdo­gan, en la seva car­rera auto­ritària, un esde­ve­ni­ment com aquest li ani­ria com l’anell al dit. Més ara, que sem­bla que els flu­xos turístics han rebro­tat cap a Ori­ent i enguany ja s’ha notat amb la des­con­gestió de les cos­tes medi­terrànies. La FIFA ha estat còmplice amb l’autòcrata Putin, com ho serà el 2022 amb la dic­ta­dura de Qatar. El COI va per­me­tre a la Xina tenir una fines­tra d’influència immi­llo­ra­ble amb els Jocs del 2008. La UEFA, per molts cer­cles de poder obs­curs que abraci, ha de ser més seri­osa en el con­text actual. Sobre­tot, perquè el règim d’Erdo­gan és indi­rec­ta­ment pro­por­ci­o­nal als valors democràtics que molts països de la Unió diuen defen­sar.