Opinió

Iniesta, youtuber

En el moment que els esportistes es converteixin en youtubers poden consolidar vertaders aparells mediàtics que deixin els periodistes en fora de joc

Des que les tec­no­lo­gies de la infor­mació i la comu­ni­cació (TIC) van irrom­pre en l’esport i, sobre­tot, Face­book va demos­trar que els SMS i el web que­da­ven curts a l’hora de crear comu­ni­cats vir­tu­als de fans, ha plo­gut molt. Les trans­for­ma­ci­ons que han supo­sat per a la indústria del fut­bol són meri­di­a­nes i, sobre­tot, han supo­sat un abans i un després en la manera com els espor­tis­tes han arri­bat al cor dels seus segui­dors: de manera directa, superant la medi­a­tit­zació que en fa la premsa.

Gerard Piqué ja va anun­ciar que no li faria res tenir el seu propi diari. Ara és Andrés Ini­esta qui, a Japó, ja ha començat a tre­ba­llar amb Raku­ten per llançar el seu propi canal de tele­visió. Raku­ten, amb l’astre espa­nyol com a emblema, pretén incen­ti­var les altes al Viki Pass, el seu ser­vei pre­mium de vídeo a Àsia amb un cost de cinc dòlars al mes: Ini­esta anirà acom­pa­nyat de les càmeres de Raku­ten tot el dia per poder expli­car la vida del crac des d’una pers­pec­tiva més pro­pera, amb una mirada molt més pro­funda a la seva rea­li­tat dins i fora dels ter­renys de joc.

Per a Andrés, que men­tre ha estat al Barça ha man­tin­gut la seva vida pri­vada al marge de les càmeres i els xous mediàtics, pot supo­sar un canvi. Per una banda, en un club com el Vis­sel Kobe –que està ges­ti­o­nat com a part del con­glo­me­rat Raku­ten des del 2003– no es pot pas­sar per alt que els juga­dors són actius i mar­ques en bene­fici del compte d’explo­tació del hòlding: Andrés tindrà una jubi­lació dau­rada al Japó, però Raku­ten pretén amor­tit­zar-lo a curt ter­mini sense cap mena de dubte. No hem d’obli­dar que al Japó el fut­bol no és l’esport rei, mal­grat el bon paper en el dar­rer mun­dial i que algu­nes estadísti­ques diu que arriba al 30% de la població: les arts mar­ci­als i el beis­bol –introduït el 1872 per Horace Wil­son– són hegemònics. I Andrés –com Fer­nando Tor­res, que ha arri­bat al Sagan Tosu– sap que de facto és part d’una ope­ració d’estat per con­so­li­dar aquesta pràctica espor­tiva a l’Extrem Ori­ent.

Més enllà de la dimensió d’espec­ta­cle que ha aga­fat la indústria de l’esport con­tem­po­rani, el que queda molt clar és que les TIC han tren­cat defi­ni­ti­va­ment les ruti­nes pro­fes­si­o­nals amb què fun­ci­o­nava la indústria dels mit­jans. En el moment que els espor­tis­tes es con­ver­tei­xin en you­tu­bers –més enllà de pen­jar fotos a Ins­ta­gram per quei­xar-se o salu­dar els col·legues–, aquests poden con­so­li­dar ver­ta­ders apa­rells mediàtics que dei­xin els peri­o­dis­tes en fora de joc.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)