És innegable que el Barça trobarà a faltar, i molt, Leo Messi durant aquestes tres setmanes que estarà de baixa per culpa de la fractura al radi del seu braç dret que va fer-se en el partit contra el Sevilla. No ho ha discutit ningú, ni els seus companys, ni Ernesto Valverde. Perquè seria absurd fer-ho. Com no ha de ser decisiva la presència del millor futbolista del món en l’equip blaugrana? Passava el mateix en el Real Madrid quan Cristiano Ronaldo no jugava i només cal veure com en el conjunt madridista estan trobant a faltar els gols del portuguès aquesta temporada. I en el seu cas, es tracta d’un gran golejador, però en el de Messi parlem de molt més. No només fa gols sinó que també assisteix i en molts partits és qui lidera i fa jugar l’equip al ritme que ell vol o necessita. És, en aquest aspecte, un dels jugadors més complets i intel·ligents. Per tot això, el Camp Nou es va quedar glaçat i amb l’ai al cor quan el va veure retorçar-se de dolor sobre la gespa aquells deu minuts interminables fins que no es va produir el canvi i es va confirmar que no podria seguir perquè la lesió era d’importància.

Que Messi és imprescindible és un fet. Ara bé, també ho és que el Barça té arguments per sobreviure sense ell i mantenir la competitivitat tant en la lliga com en la Champions. Ara és l’hora perquè l’equip en conjunt i els altres grans jugadors en particular facin un pas endavant per minimitzar tant com sigui possible la baixa de Leo. Altres cops ho han fet i no s’ha de pensar que en aquesta ocasió ha de ser diferent. Ara és l’hora que l’equip faci callar a tots aquells que diuen que sense Messi el Barça seria un equip mediocre i que no sobresortiria de la meitat de la taula classificatòria. Especial responsabilitat tindran jugadors com Luis Suárez, Coutinho o Dembélé, sovint els que acompanyen l’argentí en les posicions atacants. L’uruguaià ja sap el que significa no tenir al seu costat Messi durant diversos partits. Va passar-li a la temporada 2015-2016, i en aquella ocasió en què va estar 9 partits de baixa, Suárez i Neymar van fer un indiscutible pas endavant i es van convertir en els líders de l’equip. L’ara jugador del PSG va fer 11 gols i l’uruguaià 9 durant aquesta absència de Messi. El balanç va ser de 7 victòries, un empat i una derrota.

Luis Suárez no passa pel seu millor moment malgrat que contra el Sevilla va tornar a marcar després de molts partits amb la pólvora mullada, però el seu compromís amb l’equip és total i segur que s’hi deixarà la pell, en aquests partits tan importants que arriben a partir d’ara, en especial el clàssic contra el Real Madrid de diumenge al Camp Nou. Però no només se’l necessitarà a ell. Cal que Coutinho també es reivindiqui com un futbolista extraordinari, especial i que en les grans cites i sota la pressió de no ser-hi Messi pot fer un pas endavant per erigir-se en una futura estrella per a l’equip. Un futbolista que no admeti discussió. En menor mesura, però, també se li ha d’exigir un major rendiment a Dembélé, que està anant de més a menys després de ser apartat de la titularitat per Ernesto Valverde.

Alguns amb un rol més rellevant que altres però, en general, sense Messi és el torn de l’equip, una gran ocasió per reivindicar-se i per millorar tot el que fins a dia d’avui s’estava fent malament i que els gols de Messi i també les aturades de Ter Stegen estan camuflant.